Torre amb vistes

Fa mil anys les comarques que avui són l’Urgell, la Segarra, la Noguera o el Segrià eren terra de ningú. La frontera entre els musulmans i els cristians era molt ampla, una vasta zona poblada per pagesos pobres que, vinguts de les zones de muntanya, buscaven una oportunitat sota la precària protecció dels nobles cristians que dominaven el Pallars i les zones del que ara ens avenim a considerar Prepirineu.

El castell d’Almenara, conegut popularment com a Pilar, està situat al punt més alt d’aquesta serra estreta i allargada que separa la vall del Sió (al nord) de la Plana d’Urgell. Malgrat l’escassa alçada de la protuberància geogràfica, Almenara és punt estratègic amb unes vistes privilegiades que abasten des del Montsec fins a la serra del Tallat. En una època de ràtzies i incursions constants d’uns i altres en territori enemic, controlar aquest enclavament era molt important. Els musulmans hi van fer una torre sobre les restes d’un antic enclavament romà, i quan va ser conquerida definitivament pels cristians va passar a ser un castell subsidiari del d’Agramunt, alhora sota domini dels Comtes d’Urgell.

El document més antic en el qual se cita és del 1037, i des d’aleshores va ser propietat de diferents castlans fins a la baixa edat mitjana. Durant les diferents guerres que s’han succeït a Catalunya des de la de Successió, el castell ha estat un enclavament estratègic. Durant la Guerra Civil es van aprofitar diferents materials del castell i l’església romànica de Sant Vicenç, també datada del segle XI i situada a pocs metres de la torre, per fer trinxeres republicanes. Als anys vuitanta es va restaurar i condicionar per a la seua visita.

Catalogada com a Bé Cultural d’Interès Nacional des del 1988, la torre actual va ser restaurada i condicionada perquè es pugui visitar. Fa set metres de diàmetre i quinze d’alçada. Dividida per l’interior en tres pisos, l’entrada és a sis metres del terra i dóna accés al primer. La planta baixa és cega, s’hi arriba per dins. A través d’una petita instal·lació d’escales verticals, no aptes per a qualsevol personal, els visitants poden accedir al terrat, des del qual es gaudeix d’una perspectiva excepcional de la comarca de l’Urgell.

més informació

El pàrquing és al km 7,3 de la

carretera entre Tornabous i

Agramunt. La torre està sempre

oberta i al primer pis s’hi accedeix

per unes escales.