Camins de pedra i aigua a Agramunt

L’ajuntament d’Agramunt presenta al web del municipi una proposta turística que adopta la denominació literària de Camins de Riella, en referència al nom que donava a la seva vila natal l’escriptor Guillem Viladot. Es tracta d’un conjunt de rutes a peu pels diversos elements patrimonials de la localitat i la rodalia, identificats i descrits al referit portal informàtic. Els itineraris, que permeten compaginar caminades saludables amb descobertes culturals, són de tres classes. Els designats com a Camins de pedra recorren els punts d’interès del centre històric i monumental: església de Santa Maria amb la seva majestuosa portada romànica i el fa poc recuperat refugi subterrani de la guerra civil, la casa consistorial, la plaça del Pou amb l’oficina d’informació turística (973 391 089), el pont romànic sobre el Sió, la neoclàssica plaça del Mercadal, l’Espai Guinovart i el de poesia visual de l’al·ludit Viladot a Lo Pardal, etc. Sota l’epígraf Camins del terme, s’estableixen alguns trajectes més llargs caps als afores, com el que va fins a Castellserà passant pel pilar d’Almenara. Finalment, els Camins d’aigua permeten fer-se una bona idea de la riquesa hídrica i hidràulica dels encontorns, sobretot d’ençà de l’obertura del canal d’Urgell en 1862, visitant per exemple el conegut com a pont de ferro, accessible pel parc fluvial o a través d’un curt trencall sense asfaltar de la carretera de Balaguer. L’anomenat pont de ferro d’Agramunt és un aqüeducte del canal d’Urgell per salvar el curs del Sió. Substitueix l’obra original, de pedra i maons, construïda en 1857 segons un disseny de l’enginyer Domingo Cardenal, que es va emportar riu avall la cèlebre rovinada de Santa Tecla, la nit del 22 de setembre de 1874. Dos anys després s’enllestia el bastiment actual, projectat per l’enginyer Josep M. Cornet, director de l’empresa barcelonina La Maquinista Terrestre y Marítima, en l’accionariat de la qual figurava la família Girona, promotora del canal. Cornet optaria per una estructura elevada d’acer en forma de calaixos de 2 metres d’alçada per 3,65 d’amplària, subjectats per bigues de ferro reblonades i revestits per planxes de palastre, això és laminades. Una petita joia de l’arquitectura civil catalana, o millor de l’enginyeria, restaurada en 2014 i pintada de l’elegant verd que llueix ara.

A Agramunt mateix, en una botiga del cèntric carrer de les Eres, pròxim a la plaça del Mercadal, poden ser adquirits uns excel·lents “formatges de pastor” artesanals i ecològics, elaborats amb llet de cabres d’un ramat propi. L’empresa familiar Formatges Monber, fundada l’any 2000, produeix de forma selecta i limitada al volum lleter obtingut a l’explotació de la seva propietat formatges frescos o curats, mató, recuit i iogurt. En concret, els formatges curats, mereixedors en diverses ocasions de premis i reconeixements en certàmens especialitzats d’arreu, són o bé de llet pasteuritzada o bé de llet crua, com el que llueix l’etiqueta Turó del Convent, de coagulació làctica, gras i madurat amb fongs.