Joves i agosarats
Una mostra al Palau Robert recorda el paper que va jugar Bocaccio per plantar cara a la cultura oficial
Eren joves, guapos i es veien social, cultural, intel·lectual i políticament compromesos. Eren la Gauche Divine de Barcelona. I el seu mite es va forjar a Bocaccio, l’emblemàtica discoteca del carrer Muntaner, 505, creada el febrer de 1967 per Oriol Regàs i que va tancar el juliol del 1985. Ara, l’exposició Bocaccio, temple de la gauche divine, comissariada pel periodista Toni Vall, explica l’impacte i la transcendència de la sala en la vida política, cultural i social a Barcelona i Catalunya. Es pot visitar a la sala 4 del Palau Robert de Barcelona fins al proper 12 d’abril.
Una generació de professionals i intel·lectuals que es consideraven d’esquerra va plantar cara a la cultura oficial del franquisme amb la generació d’una gran quantitat de propostes creatives. Es trobaven habitualment a Bocaccio, però per a ells la sala no era una discoteca a l’ús. S’ho passaven bé, molt. Es va convertir en el local de referència de la nit barcelonina però, sobretot, era el punt de reunió d’un grup de professionals liberals que excel·lien en els seus respectius camps: fotografia, música, arquitectura, disseny, moda, cinema, edició, literatura etc. S’hi trobaven, conversaven i van acabar fomentant una creativitat que podríem dir que va canviar el país. Entre els habituals, no hi faltaven Rosa Regàs, Òscar Tusquets, Ana Maria Moix, Ricardo Bofill, Román Gubern, Colita, Oriol Maspons, Jorge Herralde, Beatriz de Moura, Joan Manuel Serrat, Guillermina Motta, Juan Marsé o Enrique Vila-Matas, per citar només alguns noms. A més a més, va obrir la botiga BRM del carrer Enric Granados per vendre-hi els seus productes, alhora que organitzava viatges, obria sucursals, creava segells de llibres, cinema, disseny i música... La mostra en repassa tot això a través de fotos, objectes i tota mena de documents que testimonien l’empremta estètica i conceptual d’un lloc que va ser pioner en la creació d’una imatge de marca. A més a més, Vall ho complementa amb el llibre Bocaccio, on passava tot amb testimonis dels protagonistes.