Ganes de rodar

Escric aquestes ratlles a finals d’abril, just quan les autoritats anuncien que ens permetran finalment començar a sortir de casa, encara que sigui de forma puntual, amb determinades condicions i procurant mantenir les preceptives mesures de seguretat. L’amable lector –amable i indulgent amb qui això subscriu, confio que fent-se càrrec de les circumstàncies excepcionals que envolten la redacció dels darrers textos destinats a aquesta secció del suplement Lectura–tindrà l’avantatge de veure’n publicat el resultat tres setmanes més tard, quan es disposin ja de més dades sobre l’evolució de la pandèmia del coronavirus i l’estat d’alarma que ha comportat, inclòs el confinament. Tant de bo que en el moment de ser llegides, la situació s’hagi normalitzat fins al punt que es pugui tornar a emprendre viatges de proximitat per les comarques ponentines de la plana i la muntanya, objecte i motiu d’aquestes recomanacions dominicals.

Quines ganes, en efecte, de reprendre els vells costums, les rutines de sempre que aquests dies passats de reclusió forçosa ens han semblat en el record tan extraordinàries, havent viscut més de dos mesos encauats, dos mesos en certa forma perduts, d’una primavera robada, que no podrem recuperar. Ganes d’abraçar amics, parents i amants. Ganes de comprar en botigues que no siguin només d’alimentació. Ganes de prendre cafè en un cafè, d’entaular-se a fer tertúlia. Ganes de cinema, de teatre, de concerts, d’exposicions, de museus, de llibreries, de biblioteques. Ganes de cap de setmana. Ganes de platja o Pirineu o de les terres més o menys planes d’entremig. Ganes de passejar pels carrers o de trescar per senderes. Ganes de perdre’s pel bosc, per més que no hi hagi encara bolets. Ganes d’agafar el cotxe, la moto, la bici o simplement les xiruques, sols o amb colla o família, per visitar de nou pobles, esglésies, ermites, santuaris, viles closes, castells, centres d’interpretació, cellers de vi, molins d’oli, obradors de productes artesanals... Ganes de veure prats i rius i cims i vallades. Ganes d’admirar vistes panoràmiques. No ho sé, penso ara per exemple en les majestuoses perspectives que es dominen des de l’alta torre rodona del castell de Mur, amb la col·legiata romànica als peus i l’esquena frondosa del Montsec de Rúbies al fons.

També s’acumula el desig de tastar plats i vins i cerveses artesanals o altres begudes, en locals públics com bars, cafeteries i restaurants, l’obertura dels quals resulta ja urgent, tot i que sigui tenint en compte distàncies socials i la resta de proteccions exigibles. Seguint l’exemple proposat, baixant del castell de Mur, potser després de fer nit als allotjaments rurals de Cal Soldat, tocant de la fortalesa, asseure’s a dinar o sopar al menjador panoràmic del Restaurant del Llac, dins l’hotel gastronòmic Terradets, davant mateix de les aigües calmes de l’embassament de Cellers, esteses a l’altre cantó d’una gran vidriera, gaudint dels esplèndids plats de temporada d’inspiració pallaresa i execució contemporània del xef Gabriel Serra.