La regió de baix

Escric això en vigor encara la fase zero del desconfinament per la pandèmia, que impedeix viatjar fora del propi municipi si no és per motius laborals. Esperem que quan ho puguin llegir anem per la fase 1 o potser ja per la 2, que suposaran l’eliminació d’algunes restriccions a la mobilitat, entre les quals poder rodar pel país amb intenció recreativa o turística, situació esdevinguda ja a la franja septentrional de la província, corresponent a la regió sanitària de l’Alt Pirineu i Aran, circumstància que comporta un cert avantatge temporal en el camí cap a la recuperació de la normalitat respecte de les comarques compreses en la regió sanitària de la plana. Atenent al fet que, per causa de la divisió del territori provincial en dues zones que es desconfinen a velocitats distintes, s’haurà produït un període provisional d’almenys una setmana (quan aquest suplement li arribi a les mans, el lector sabrà si han sigut més) en què els habitants de la part de baix no hauran pogut visitar la de dalt, i viceversa.

Els de la plana tenim ganes de muntanya, després de dos mesos i mig sense poder-hi pujar, i diumenge passat evocava aquí alguns dels atractius naturals, arquitectònics o gastronòmics que aquelles terres altes ens reserven, de cara a l’estiu que s’acosta. Ara bé, tot això no significa que a la meitat meridional no existeixin molts al·licients per emprendre una escapada d’unes quantes hores: paisatges, poblets amb encant, monuments, restaurants i botigues de productes alimentaris de proximitat, molins d’oli o cellers de vins... Tot ben a l’abast, sense haver de recórrer grans trajectes. Una idea: ja que enguany ens haurem perdut la verdor primaveral dels sembrats als altiplans de la Segarra, què tal resseguir la ruta dels castells del Sió? Potser el lector ja ho haurà fet, però sempre ve de gust repetir l’experiència, el tendre verd d’ordis i blats substituït ja pel groc espigat i a punt de sega. Fixant-se ara en detalls que potser abans havien passat per alt, com l’esglesiola de Santa Anna, del segle XVI, als peus de la majestuosa fortalesa renaixentista de Montcortès, imponent de murs, torres, motllures, espitlleres i silencis, dominant la planúria cerealística vora la carretera de Cervera a Agramunt.

Tot i que els vins de Costers del Segre produïts a la Conca de Tremp guanyin cada any en prestigi i abundància, la majoria de vinyes i cellers es concentren encara a la plana, del Montsec en avall. Per tal de contrarestar els efectes perjudicials de la pandèmia i el confinament sobre les vendes, la Denominació d’Origen Protegida acaba de posar en marxa una botiga en línia amb informació i oferta de productes de la quarantena d’associats. Ja que l’activitat hostalera i de restauració s’ha vist molt reduïda aquests mesos pel mateix motiu, des de la DOP s’emet un missatge en favor del consum de proximitat, que en aquest cas és també de qualitat, adquirint les ampolles tant als comerços com per internet.