Els darrers sembrats

El virus no ens haurà permès d’anar a contemplar, com d’altres primaveres, l’espectacle dels mars de sembrats que encatifen les suaus ondulacions segarrenques, mentre lluïen un verd especialment viu per causa d’uns registres pluviomètrics no gaire habituals en els temps que corren. Encara ho podem fer, si bé canviat el to dominant en parades i bancals, ja d’una grogor inapel·lable quan apareguin aquestes ratlles (la fotografia que les il·lustra data de finals de maig). Del verd al groc, amb el vermell de les roselles puntejant els encontorns de Cervera i altres secans de la plana: els colors de la bandera portuguesa, que hauran coincidit unes setmanes a la paleta cromàtica d’aquells sobris paisatges rurals, fins que s’ha acabat imposant la uniformitat daurada de les espigues a punt de sega, per dir-ho emprant l’expressió tradicional, en realitat avui dia a punt de recol·lecció mecànica, per part de les enormes baluernes que tothom continua anomenant cossetxadores, barbarisme arrelat que costarà d’eradicar. Unes espigues enguany força carregades, coronant tiges de més de mig metre d’altura, anunci d’una collita sense precedents. Es nota sobretot en les clapes aplanades per les pluges darreres, més quan es tracta d’ordi que no de blat, perquè aquesta segona gramínia presenta una major rigidesa. Ara bé, tampoc no es pot descartar que l’excés d’humitat acabi propiciant l’aparició de malures que afectin el sistema foliar i la grana, reduint-ne el pes específic, la qualitat i el rendiment, tal com advertia el 22 de maig en un article d’opinió en aquest diari l’enginyer tècnic agrícola Francesc X. Miarnau (sempre resulta agradable la lectura, a part d’amena i interessant, enmig de notícies d’actualitat del tipus pandèmies o atzagaiades polítiques, d’una col·laboració sobre un tema tan plàcid, prioritari i intemporal com l’estat de les diverses feines del camp).

Recomano una ruta curta per descobrir belles perspectives cerealístiques, entre poblets aturonats i mig adormits, on la història sembla haver passat de llarg. Des de Cervera, agafar la carretera vella de Calaf i sortir a la rotonda de les Oluges en direcció a Montfalcó Murallat, seguint per Vergós Guerrejat i Freixenet fins a Sant Guim, des d’on es pot retornar per l’alta vall del Sió, circulant vora Sant Domí, Gàver i Estaràs, cap a l’Eix Transversal.

A Cervera, la pastisseria Colom, fundada el 1888, ofereix ja els primers gelats de l’estiu, excel·lents, elaborats al propi obrador, d’una trentena de sabors, des de fruites exòtiques a delícies italianes com stracciatella o tiramisú, passant per clàssics com de llet merengada o llimona, fins a modernitats com d’ou Kinder o galeta Oreo. Per endur-se o degustar in situ, a l’interior o en taules al carrer. A part, batuts, orxates, creps i gofres, sucs naturals, smoothies i frappés, a més dels pastissos tradicionals i brioxeria variada. L’especialitat de la casa és la xocolata, presentada en 45 classes de rajoles diferents. Aquesta empresa familiar té cinc locals més en franquícia a Barcelona i dos a Igualada.