Espigues i vent

Si a primer cop d’ull o d’oïda l’origen etimològic d’Altadill no presenta gaires dubtes, s’encarrega de dissipar-los Albert Turull a Els topònims de la Segarra, que el fa derivar en efecte de l’altitud del petit nucli, un conjunt de poques cases al terme de Sant Guim de Freixenet, constel·lat d’agregats. Culminant l’altiplà d’aquell territori segarrenc batut per la marinada, destaca encara sobre un breu turó aquest llogaret de toponímia evident, accessible des de Sant Guim mateix per una pista asfaltada recta i plana, de poc més de tres quilòmetres, amb cotxe o bé en una agradable passejada a peu, tant a l’estiu a primera hora del matí o al vespre, refrescats pel vent de mar que arriba allà dalt amb força, o a l’hivern a la part central del dia, sota la reconfortant carícia solar (les boires tan freqüents a la plana no solen visitar aquells encimbellats paratges). De manera que convé conduir fins davant de l’estació de Sant Guim i trencar a l’esquerra, passant vora el cementiri i seguint per l’estreta carretera que planeja entre parades de cereal i clapes d’alzineres, pins i algun roure. Aviat sobresurt, coronant un visible promontori, el diminut veïnat de nom tan explícit, degut a la seva notable elevació, que ateny els 755 metres.

Es tracta d’una antiga masia de pedra del segle XII que ha sigut reformada els darrers anys, en què criden l’atenció una torre circular i l’extensió d’aparcaments enllosats disponibles, ben custodiats per un exèrcit de nans de jardí i altres figuretes pètries. Al punt més alt, un espès bosquet d’alzines delimitat per una barana de troncs, des d’on es pot gaudir de perspectives extraordinàries dels plans de l’entorn, a nord, llevant i migdia, tot verd o groc dels blats i ordis, segons l’època –al juny, un mar d’espigues d’or–, per tant també de rostolls o terrossos nus, dels pobles que s’hi agemoleixen com Estaràs, Gàver, Freixenet o Vergós Guerrejat, i dels turons mig emboscats de l’horitzó, sobretot en direcció a Calaf i cap al coll de la Panadella, en gran part ferits per un altre bosc no pas d’arbres sinó de gegantins molins aerogeneradors blancs, que no paren de rodar gràcies als forts corrents d’aire d’aquelles altures. En dies clars, s’hi albiren els cims pirinencs.

Mig quilòmetre abans d’arribar a Altadill, ran de carretera i just des d’on surt el camí que baixa fins a Gàver i el naixement del riu Sió, s’aixeca aïllada enmig de sembrats l’elegant capella de Sant Salvador (no pel franciscà Salvador d’Horta, del segle XVI, sinó per Jesucrist), alta, d’una sola nau i tota de pedra picada, construïda a finals del XIX vora les restes d’un templet romànic documentat ja el 1332. Porta adovellada amb la data de 1894, finestreta rodona i petita espadanya de totxos. El futbolista Piqué, de família originària de Sant Guim, i la cantant Shakira, hi bategen els fills. En un bosquet del costat, brolla la font del mateix nom, sota mitja volta de pedra seca.