Es Bòrdes. Mirador a cavall entre dos rius
Enclavat en la confluència entre el Garona i el Joeu, Es Bòrdes llueix un ric patrimoni i és l’accés al paratge de l’Artiga de Lin
Al començament del Mijaran, enclavat en la confluència del riu Garona amb el Joeu, s’emplaça Es Bòrdes. Un entorn privilegiat i d’alçada (uns 800 metres) per on travessen artèries de la Val d’Aran com el Camin Reiau.
A diferència d’altres poblacions araneses, l’origen és relativament modern. I és que va ser fundat al 1719, quan es va destruir la fortificació del Castèt- Leon, si bé hi ha referències sobre un nucli habitat ja el 1616. No es pot concebre, però, Es Bòrdes sense parlar d’altres nuclis del municipi, com els pobles de Benós i Begós. De fet, veïns d’aquests nuclis, quan baixaven de les pastures de l’Artiga de Lin, construïen bordes i pallars per evitar travessar diàriament el riu Garona. La cada cop més estable permanència d’aquests veïns va ser l’embrió de l’actual Es Bòrdes, que atresora un patrimoni que convida a la descoberta. La petjada del romànic o el barroc és present arreu del municipi, en temples com Sant Marti d’Arró, Mare de Déu del Roser d’Es Bordes, Sant Martín de Benós o Sant Roc de Begós. De valor sentimental és el turonet de la creu, lloc de reunió del jovent des de fa dècades.
D’altra banda, Es Bòrdes és el punt de partida d’una de les excursions més boniques de d’Aran, a l’Artiga de Lin, on es pot contemplar els Uelhs deth Joeu, un fenomen geològic excepcional amb aigües que baixen de l’Aneto i crea un dels paratges més bells de la Val. No és l’única opció per als amants del senderisme. Poden explorar el territori tot seguint els antics camins que conduïen als pobles o bé pujar fins Cabanera i Pujavaque per gaudir d’una espectacular panoràmica.
Es Bòrdes és conegut per la tradició dels caragols en salsa. Per això, per la festa major en reparteixen. Ara, amb la reobertura del bar després de 15 anys, els tornaran a oferir.
Se celebra la festa major per la Mare de Déu del Roser el 8 de setembre. Un altre esdeveniment és la romeria, amb una missa a la capella d’Artiga de Lin. Al baixar es para a les Hònts Benedites per prendre anís amb aigua i un tros de coca.
L’activitat econòmica ha revifat. Funcionen el restaurant d'Es Bordes, bar -tauerna Era Oelha Nera (obert al juliol), Casa Rural Picó Russell, hotel Rural Casa Helipa (Arró), Fusteria Socasau (Begós) , Tronchos Juanjo, Guardaran Trasteros, Sosteopatic, CS Aventura i M. José Fernández-Vallmayor.
Els atractius d'Es Bòrdes
PATRIMONI
Fortalesa Castèth -Leon
Situades en un turó sobre el poble es troben les restes del Castèth- Leon, una fortificació catalogada com a bé cultural d’interès nacional. Els orígens daten el 1283, arran la invasió d’Aran per part de França. Després que l’Aran tornés a la influència catalano aragonesa i fins la seua destrucció el 1719, va ser seu del poder i l’administració reial.
ESGLÉSIES EMPREMTA ROMÀNICA
Nuclis
Hom pot visitar l’església de Santa Maria d’Arró, bastida al segle XIII si bé es va anar remodelant fins el segle XVIII. Hi destaquen els retaules i la llum gòtica sobredaurada del segle XVI. També d’origen romànic és l’església de Sant Roc, a Begós, força reformada.
TEMPLES DEL XVI AL XIX
Evolució
A Benós s’emplaça Sant Martí, d’arrel romànica però renovada al segle XVI-XVII. Al segle XIX, es va erigir el temple de la Mare de Déu del Roser d’Es Bòrdes, amb una curiosa pedra funerària. Al campanar s’aprecien els trets d’un combat entre maquis i carabiners
NUCLIS PECULIARITATS
Llinatges
Situat a 900 metres, Benós és el lloc d’origen de la família Cao. Un dels seus membres, Ramon Caó de Benós, va ser el primer Baró de Les. Quant el nucli de Begós, atresora la casa de Çò de Socasau, d’on és originari el general Socasau, que va participar a la guerra de Cuba.
SENDERISME RUTES
Antics camins
D’Es Bòrdes arranquen senders que van a Arró, Begós, Benós, Vilamòs i Arres. També dins del poble hi ha els camins de Cabanera i Pujavaque, així com hi passen les rutes de BTT6: Es Bordes- Montanyetes 7: Es Bòrdes-Vilamòs i 8 Es Bòrdes- Sant Joan d’Arró.
L’antic safareig i molí fariner esquitxen Eth Camin Reiau
Travessa Es Bòrdes Eth Camin Reiau, el principal eix viari de la Val d’Aran fins que es va construir la carretera al segle XIX. Discorrent entre prats i boscos de ribera, el tram que des d’Es Bòrdes es dirigeix cap a Pònt d’Arrò és un dels més bonics i que millor ha preservat l’empedrat i murs de pedra seca. Tot sortint del poble es troba l’antic pont de pedra sobre el riu Joeu. Més endavant apareix l’antic safareig, un dels més ben conservants de l’Aran. Un rec recull l’aigua per conduir-la fins la serradora, avui en runes. Continuant la passejada es troben les runes de l’antic molí fariner. I poc abans d’arribar a Pònt d’Arrò, un rierol es despenja formant una bella cascada.
Nou parc i punt d’informació
Bona part dels projectes municipals enllestits en el darrer any s’han centrat en els nens. Tal i com explica l’alcaldessa, Rosa Mirat, s’ha condicionat el primer parc infantil , alhora que s’ha equipat la sala esportiva amb material “per que als nens i nenes de l’escola Castèth- Leon puguin fer l’assignatura d’educació física al mateix nivell que altres escoles”. D’altra banda, s’ha millorat l’entorn, tot col·locant flors als carrers. I s’ha apostat per potenciar el turisme. Així, han ubicat un punt d’informació al costat de l’Ajuntament, des d’on arranquen tant les rutes per visitar punts d’interès dels pobles com els punts de memòria. “Vam entrevistar 4 persones majors de 80 anys perquè expliquessin com eren abans els pobles i com s’hi vivia”.