Descobreix el ric patrimoni d'Agramunt, al cor de l'Urgell

En la confluència entre tres comarques, l’Urgell, la Segarra i la Noguera, i vertebrada pel riu Sió, emergeix Agramunt, la població capdavantera de la comarca natural de la Ribera del Sió. Amb prop de 5.400 habitants, atresora un ric patrimoni que, d’igual manera que el sector del torró i la xocolata a la pedra, atrauen força visitants. Des de Turisme d’Agramunt es convida a endinsar-se en la vila, de la mà d’una ruta guiada pels carrers i places més emblemàtiques del centre històric. Una altra proposta, la ruta de l’aigua, insta a explorar el pou de gel, safarejos o ponts, sigui caminant o pedalant en BTT. I, per als interessats en la Guerra Civil, proposen visitar refugis catalogats com a espais de memòria històrica. Fora del nucli urbà, dos rutes atansen a altres nuclis del municipi, com Almenara, la Donzell o Mafet.

Història i cultura deixen petjada

Places com el Mercadal o l’Amball, la Casa de la Vila o el Parc del Convent, amb el pou de gel i la cisterna, mereixen una visita. Si hi ha un indret emblemàtic a Agramunt és la plaça del mercat, tot un epicentre museístic. I és que és la seu de l’antic mercat municipal, que el 1994 es va transformar en l’actual Espai Guinovart. De visita obligada són també la Casa de la Vila (s. XVII) o l’edifici porticat barroc de la plaça de l’Amball (s. XIX). I no pot mancar el parc del Convent, situat a la part més alta del nucli urbà i on antigament s’havia bastit el convent de Sant Francesc. Únicament hi resten el pou de gel i la cisterna, els dos soterrats.

Església de Santa Maria

, exponent de l’escola de Lleida

L’edat mitjana ha deixat una forta emprempta a la vila. I no només pels porxos que podem trobar al carrer Sabateria de Baix o el pont romànic (segles XII- XIII), sinó en monuments com l’església de Santa Maria (s. XII), un magnífic exponent de la transició del romànic al gòtic. De planta basilical de tres naus, llueix una rica portalada, considerada un dels millors exemples de l’escola de Lleida. El juny de 1931 va ser declarada bé cultural d’interès nacional.

La plaça del Pou

, de punt de trobada a eix de l’activitat comercial i de serveis

La boca del pou públic dóna nom a la plaça, una de les cruïlles més importants de la vila. Avui dia és el centre neuràlgic de la major part de l’activitat comercial i de serveis de la localitat. També convida a una passejada tranquil·la pel carrer de Sió (carrer Major) o la porticada plaça del Mercadal, declarada bé cultural d’interès nacional el 2015.

Vestits medievals

. Únics a Catalunya. A l’ajuntament s’exposen peces que són les restes d’indumentària civil més antigues conegudes a Catalunya. Especialistes del Centre de Documentació i Museu Textil de Terrassa van restaurar els teixits, que es van descobrir el 1997, arran de la restauració de la façana nord de l’església. Tradició torronaire

Safareigs

. Als afores. Al camí vell de Mafet es troben els safareigs, de pedra picada, i en forma de doble u i amb una cobertura metàl·lica, que podien acollir 70 rentadores. Al 1924, s’hi va construir un safareig més petit, per rentar la roba de persones malaltes i es va construir la coberta. Va ser declarat bé cultural d’interés local.

Refugi antiaeri

. Sota l’església. Es tracta d’un equipament singular a Catalunya, ja que és l’únic que es troba sota una església. Forma part dels Espais de la Memòria recuperats pel Memorial Democràtic, com a símbol del que va patir la població durant la Guerra Civil. El refugi segueix la nau central i el creuer del temple.

Tradició torronaire

La tradició torronaire de la vila cobra cos en estàtues com el Monument al Torronaire, on els menestrals dipositen flors en el marc de l’acte inaugural de la Fira del Torró i la Xocolata a la Pedra. El monument ha canviat d’emplaçament en el decurs dels anys. Al 1985 es va inaugurar a la plaça de l’Onze de Setembre, però posteriorment es va traslladar a la seua actual ubicació, a la plaça del Torronaire. Aquesta plaça es troba just al costat del pont romànic, el més antic de la població, i que avui dia enllaça la plaça del Pou amb l’avinguda de Catalunya. Es tracta d’una construcció de pedra picada amb dos arcs apuntats, que ha aguantat totes les riuades que han afectat el riu Sió al llarg dels segles. Força més modern, de mitjan segle XIX, és el pont de ferro, que utilitza la mateixa tècnica constructiva que la Torre Eiffel, si bé es va construir 14 anys abans. Llueix la distinció de bé cultural d’interès local. No tot, però, és contemplar pedra i acer. Agramuntins i visitants poden fruir d’espais verds a cel obert que conviden a la calma. Tot un pulmó del municipi és el passeig del Sió, que s’allarga des del pont romànic fins a la zona esportiva de les piscines, on enllaça amb el parc de Riella.

La vila viu l’art amb l’

Espai Guinovart

i la poesia visual de Lo Pardal

Agramunt ha estat des de sempre una vila molt vinculada a l’art. Actualment, compta amb dos fundacions privades d’art contemporani, l’Espai Guinovart i la casa de Poesia Visual Lo Pardal. El primer va ser impulsat per Josep Guinovart, amb la voluntat de configurar un espai per a la creació i promoció de l’art contemporani, així com un punt de trobada permanent de la seua obra, lligada al territori. Quant a Lo Pardal, aglutina la poesia visual, objectes poètics i volumetries de Guillem Viladot, amb el propòsit d’esdevenir un espai pioner a Catalunya i l’Estat. Per completar la visita Viu l’Art, us proposem passejar pel parc de Riella, una àmplia zona verda al voltant del riu dedicada a l’obra de Viladot. Dissenyat en forma d’infinit, acull una mostra de la seua obra poètica, amb textos reproduïts sobre faristols i escultures urbanes. A més, aplega una selecció de plantes autòctones esmentades en l’obra del poeta de Riella.

La vila i sis pobles integren el municipi

Integren el municipi Agramunt i sis pobles més: Mafet, Almenara Alta, la Donzell, Montclar, Rocabertí i les Puelles. Els quatre darrers constituïen l’antic municipi de la Donzell, que es va incorporar a Agramunt en dos etapes, el 1967 i el 1970. La Donzell (imatge) és un poble reclòs amb un entramat de passos coberts i racons típics que conserven un regust medieval. S’hi emplaça l’església de Sant Pere (segle XVII) o, a l’entrada al poble, el monument a la dona, que homenatja la feina al camp. Als afores s’emplaça l’ermita de Sant Roc.

Almenara Alta

, divisar la plana d’Urgell

Situat a 7 quilòmetres d’Agramunt, Almenara Alta té com a principal atractiu el Pilar d’Almenara, una torre cilíndrica dels segles XI-XII, que feia les funcions de defensa i vigilància. Declarada bé cultural d’interès nacional, des de dalt es divisa una magnífica panoràmica de la plana d’Urgell. El nucli també atresora una necròpolis del s. VII aC.

Església i cases pairals deixen petjada a

Mafet

Més a prop, a 3 km d’Agramunt, emergeix el poble de Mafet, edificat en un turó coronat per l’església de Sant Llorenç (s. XVII). A més del temple, hi destaquen cases pairals com cal Benet del Segarrenc i cal Torres, amb grans dependències senyorials. Aquests casalots són també presents a altres nuclis, com les Puelles, on se’n conserven dos del s. XVII.

Montclar

, amb castell i túnel del canal d’Urgell

Presidint la serra del mateixa nom, Montclar s’eleva desplegant atractius com el castell, que data de l’època de la Reconquesta (s. XII). Tot i que està habitat, permet fer visites guiades. Un altre indret de visita obligada és el túnel de la mina del canal d’Urgell, amb 4.917,6 metres de longitud. Durant un segle va ser el túnel més llarg d’Europa.

Municipi segur per a tothom Sílvia Fernàndez Tarragona, alcaldessa d'Agramunt

Agramunt compta amb un gran teixit cultural i econòmic, i davant d’aquesta situació provocada per la pandèmia, l’ajuntament ha sumat esforços per dissenyar propostes concretes que han contribuït a reflotar el municipi després dels mesos d’aturada. Una aposta del consistori i del sector econòmic amb l’única finalitat de convertir-se en un municipi segur per als nostres veïns i també visitants, aplicant sempre les mesures de seguretat establertes. Reactivar el comerç, la restauració i els serveis, així com donar continuïtat a les propostes culturals, són els eixos principals amb els quals es treballa per pal·liar els efectes negatius de la Covid-19.