El nucli antic de la Pobleta de Bellveí, carrerons florits

Portal clar de la vall Fosca, tres quilòmetres carretera amunt de Senterada per la L-503, que discorre una estona per cada marge del Flamisell, la Pobleta de Bellveí deu el seu origen a l’antic vilatge de Bellveí, que s’aixecava damunt d’un pujol pròxim d’uns mil metres d’altitud, abandonat a l’edat mitjana pels seus veïns per establir-se a la part plana del terme. El nou assentament no seria mai prou gran per aspirar al nom de Pobla, com la de Segur, de manera que es quedaria en Pobleta. A principis del XX comptava amb 220 habitants, que avui dia no arriben ni a la meitat. Amb tot, hi ha un parell d’establiments hostalers, un bar, un forn i alguna altra botiga, i cada octubre s’hi celebra una fira de bestiar, coincidint amb la baixada dels ramats transhumants de la muntanya. Però ja no és cap de municipi, com ho havia sigut fins 1970, quan integrava una sèrie de llogarets dels voltants amb topònims eufònics de ressons medievals: Antist, Envall, Estavill, Castellestaó i Serraspina.

Val la pena aparcar a l’entrada d’aquesta vileta florida i recórrer a peu els seus carrers estrets, traçats seguint l’esquema de les poblacions emmurallades de l’època. En el decurs de la breu passejada, el foraster s’ensopegarà amb algunes sorpreses que tal vegada li faran treure el mòbil o la càmera de la butxaca o la bossa de mà per tirar alguna foto. Els testos amb plantes i flors adornen, omplint de vida i colors, els diversos racons del nucli. Deixant enrere la plaça del Portal, amb la font de rajoletes i dues pinyes de ceràmica, així com la façana atapeïda de geranis vermells de l’hotel Arturo, el carrer Major, amb l’enllosat refet fa una dècada, serpenteja i s’estreny, fins arribar a la plaça Major, molt menuda. Dues cariàtides modernistes sostenen el balcó del bar Felip, enfront d’un angelet de pedra que ensuma una rosa. Abans de girar a la dreta cap a l’església, confosa entre casalots, on destaquen un rosetó, una creu en relleu i una torreta vuitavada al darrere, el pintoresc carreró de Sota Vila, a l’esquerra, baixa passant per davall d’una galeria amb barana de ferro, en direcció als prats i l’arbreda de vora el riu.

Una sensació de felicitat i agraïment a la vida s’apodera dels comensals després d’un bon àpat a l’Era del Marxant, veterà restaurant regentat a la Pobleta de Bellveí per la família Montaner, entorn d’un típic pati de pedra amb encavallades de fusta, en un racó del qual couen la carn a la brasa, sens dubte un dels principals atractius de l’oferta gastronòmica de la casa, juntament amb l’escudella, el trinxat de col, la fideuà de bolets i verdures, la cua de bou, el melós de vedella, la girella, el confitat o el fricandó. Excel·lent cuina tradicional pirinenca en un local rústic i acollidor, a preus enraonats: menú especial força complet per 18 euros. Al damunt mateix, set confortables apartaments rurals.