Romànic universal

El pròxim dilluns 30 s’escau el vintè aniversari de la declaració per part de la Unesco del conjunt d’esglésies romàniques de la vall de Boí com a patrimoni mundial, que pel cas és com dir universal, perquè fora del nostre planeta no crec que hi hagi gaire art. La celebració, aquest cap de setmana vinent, es veurà entelada per les restriccions derivades de l’actual pandèmia. Els interessats caldrà que se n’informin pel Centre del Romànic, a Erill la Vall: 973696715 o www.centreromanic.com. Per sort, però, els monuments reconeguts per una distinció tan important, que ha contribuït moltíssim a fer-los conèixer i a dinamitzar en tots els sentits, començant pel turístic, l’extens municipi de la conca superior de la Noguera de Tor –que convé repetir que es veu agraciat per altres al·licients als visitants, des del paisatge a la neu esquiable, passant per la gastronomia–, sempre seran on són, esperant tots aquells que vulguin apreciar-ne in situ la inqüestionable bellesa exterior i interior, si no de forma immediata per causa del coronavirus, doncs més endavant, quan sigui més segura la descoberta o la redescoberta d’aquelles meravelles de pedra erigides en un entorn natural meravellós.

Era, en efecte, el 30 de novembre del 2000, quan el comitè corresponent de la Unesco, en el decurs de la trenta-quatrena sessió, celebrada a la ciutat australiana de Crains –just a l’altre cap de món-, aprovava la inscripció dels edificis religiosos medievals de la vall de Boí a l’exclusiu catàleg internacional. El reconeixement incloïa les esglésies de Barruera, Boí, Cardet, Cóll, Durro i les dues de Taüll, a més de l’ermita de Sant Quirc de Durro. Vuit temples en total. S’havien tingut en compte els mèrits arquitectònics dels diversos elements i la seva ubicació conjunta en un indret també molt singular.

Aconseguir un títol tan rellevant no havia sigut fàcil, perquè les primeres gestions daten de 1998, però la insistència va acabar obtenint el seu fruit.

Convé, en aquest sentit, subratllar el suport de les institucions implicades i el paper decisiu de l’ajuntament, en particular de l’alcalde Joan Perelada, sense l’entusiasme i la tenacitat del qual no hauria sigut possible assolir una fita tan preuada, que ha canviat la història i la cara actual de la vall.

Una forma diferent de recórrer les set esglésies i l’ermita de la vall de Boí declarades ara fa dues dècades patrimoni mundial és amb bicicleta, que atesa l’orografia del rodal millor que sigui totterreny. El centre BTT de l’Alta Ribagorça ha traçat 16 rutes per la comarca, amb un total de 330 km d’itineraris suggestius, tant pels monuments que permeten admirar de ben a prop com pels bellíssims paratges transitats, i ha instal·lat plafons informatius amb mapes en alguns pobles i petites estacions de servei per als vehicles de dues rodes a la vora. També se n’han editat fulletons, que poden ser demanats a les oficines de turisme municipal i del Consell o consultar-ne el contingut a les webs respectives.