Un carrer únic

Per anar des de Lleida, o des de la majoria de llocs, fins al Mas de Bondia, agregat ponentí del municipi de Montcortès de Segarra, al límit difícilment constatable sobre el terreny –per la similitud paisatgística en aquell punt entre les dues comarques– amb l’Urgell de secà, el trajecte més recomanable s’emprèn a Verdú: cinc quilòmetres de carretera estreta però llisa, a partir de la vila cantirera, remuntant la conca del Cercavins, de primer per una vallada plena de ceps, més endavant terra campa i aspres costers emboscats.

Mas de Bondia, com dona entenent el topònim, és una antiga masia d’orígens medievals que d’ençà del segle XVI es va anar ampliant, portal endins, fins a conformar un poblet fortificat, al capdamunt d’un turó. Un cop arribats davant del portal referit, que s’aixeca en una placeta amb creu de terme, es fa imprescindible aparcar el vehicle, perquè la circulació interna no és possible o almenys aconsellable, a l’espai situat en un nivell inferior, vora la bàscula pública i la marquesina dels cotxes de línia, com encara en deuen dir per allà dalt –jo també ho faig–, sobre una antiga bassa, tal com es pot deduir d’una placa de ceràmica collada en una mola de pedra rehabilitada com a font, enmig d’un entorn força polit, decorat amb rodets d’era estriats, baranes de ferro forjat i fanals romàntics.

Traspassat el portal, s’obre el carrer batejat com a carrer del Portal: per què complicar-se la vida? Un carrer llarg que és l’únic de tota la població, sense sortida per l’altre extrem. A un cantó i l’altre, s’hi arrengleren alguns casalots notables, com cal Carnicer o cal Janet o cal Pere del Gros, amb façanes de carreus vistos, portes adovellades i finestres amb elements ornamentals que criden l’atenció. I també l’església de Sant Bartomeu, d’imponent espadanya i un rellotge de gran diàmetre entaforat en un òcul construït abans. Caminant fins al final del cul-de-sac, la indicació d’un carrer Migdia genera l’esperança d’una prolongació de la trama urbana i d’un accés a l’exterior, de seguida esvaïda, perquè es tracta d’un nou atzucac amb només dos habitatges, cal Panton i cal Mano, de manera que no queda altre remei que recular.

De portal per entrar al Mas de Bondia només n’hi ha un i correspon a l’antiga porta de la masia fortificada de l’època medieval que es troba a l’origen del poble. Es tracta d’un arc de mig punt adovellat que amb els anys es convertiria en un pas cobert, que s’obre a la façana de la construcció inicial, visible des de la placeta de fora pel cantó de llevant, ampla de tres cossos, sostinguda per un gruixut contrafort, amb finestres i un balcó. D’estil gòtic tardà, mantenint el regust feudal, aquest únic accés al carrer també únic va ser remodelat en 1981 incorporant una reixa de ferro que baixa per cloure el recinte allargassat i uns batents de fusta. Travessar aquest portal és una mica com endinsar-se en el túnel del temps.