Terra a la vista

Un llibret de versos i imatges inspirat pel paisatge sobri, obert i ondulant com la vida, que deia Montaigne i repetia Josep Pla, de la comarca de la Segarra, a càrrec de Josep Maria Santesmasses Palou, establert a Guissona però originari de Torà, que ja ens havia sorprès l’any 2004 amb Homes i llops, compilació de recerques i vivències en aquell líric altiplà. Tan líric que en aquest volum, titulat Terra a les mans, els textos adopten la forma de poemes, comentant unes fotografies esplèndides del mateix autor (per motius tècnics no en reproduïm cap, però la que va fer Lluïsa Pla un migdia boirós del passat gener a Montfalcó Murallat, amb el gebre emblanquinant encara la vegetació als peus de les compactes filades de carreus, resulta prou eloqüent i representativa del que parlem avui).

El poemari visual ve precedit per dos pròlegs. Jordi Pàmias hi analitza la part escrita, que endevina fruit d’una contemplació amorosa de la natura. Els versos són lliures, el llenguatge molt viu, servint-se de dialectalismes i fins i tot creant un verb tan expressiu com segarrejar. Aquest treball literari, fa notar, revela una acusada consciència del temps.

En un doble sentit, gosaria afegir pel meu compte: temps cronològic, quan evoca records d’infantesa, i temps climàtic lligat al transcurs de les estacions de l’any. I així ho demostren les fotos, que segons el periodista Xavi Santesmasses constitueixen un exercici nostàlgic que concita l’enyorança de llocs, persones i moments perduts, a més de permetre gaudir d’un dels plaers més antics, derivat de l’art de mirar. Provocant, de retruc, unes ganes immenses de recórrer aquells poètics paratges.

El primer dels poemes reunits, La casa , sintetitza la reacció del lector: “Retens aquell paisatge a la mirada, / mentre comprens l’abast precís del temps / i el sentit just de cada paraula.” En els que segueixen, retrobem elements característics de la contrada: onades d’espigues, tapissos de ruelles, fileres d’ametllers, corriols de ginesta, cabanes sense pagesos...

En resum: “...un bocí de país / fet a mà i de mida humana, / escampat de marges i camins / i de pobles xics a la solana.” Gris de boira a l’hivern, verd de sembrats en primavera, groc de rostolls a l’estiu, bru de terrossos tardorals...

CALOR A LA BOCA: Licorera de La Segarra

Ara a l’hivern, res millor per contrarestar les fredors matinals o vespertines dels indrets poetitzats i fotografiats per Josep Maria Santesmasses que l’escalforeta interior producte de la ingestió –mesurada, naturalment– d’algun dels líquids elaborats per Licorera de la Segarra, essència bevible però també olfactiva de la comarca. Empresa familiar fundada per Jaume Carbonell en 1928, regentada avui dia per la tercera generació, produeix a Cervera aiguardents artesanals de caire tradicional, com els de camamil·la o de menta, la ratafia de nous verdes o Aromes de la Segarra, destil·lat dolcenc de més de vint herbes, un 26% d’alcohol, color groc verdós i olor de farigola. Darrerament, també fan licor de préssec i de poma, sota la marca El Cargol.