Tossal amb vistes

A finals dels anys cinquanta, es va gravar al tossal de Moradilla una de les escenes bèl·liques més intenses de La fiel infantería, una producció cinematogràfica de propaganda franquista amb la participació de Tony Leblanc o Laura Valenzuela.

Aquest és, segurament, l’episodi més significatiu que s’ha viscut en aquest turonet característic del secà ponentí.

Envoltat de camps de pomeres i panís regats amb aigua del canal d’Urgell, el tossal és una protuberància que arriba als 242 metres d’altitud. Al segle XIX hi van alçar una torre de vigilància, de la qual queden unes precàries restes. De base quadrada amb parets inclinades, a l’interior encara es pot veure una volta mig ensorrada que cobria el soterrani.

Durant la guerra es va destruir parcialment, i amb posterioritat mai no s’hi ha fet cap intervenció per recuperar-la. La construcció es va fer sobre una altra torre d’origen àrab, pensada per vigilar l’horta i els pobles propers en una època en què la frontera amb els cristians era poc estable. Aprofitant unes franges de roca calcària i la posició privilegiada sobre la zona, durant la Guerra Civil s’hi van construir equipaments militars de vigilància i artilleria lleugera.

Malgrat que el poble més proper és els Alamús, el tossal de Moradilla forma part del terme municipal de Lleida. Aquests mesos de confinament local han estat molts els ciutadans de la capital que s’hi han acostat en cap de setmana. El tossal i la torre sempre han estat detalls inequívocs que ja s’arribava a Lleida.

La carretera de Barcelona hi passava per la vora i per a milers de lleidatans era una torre tan representativa com desconeguda. La prohibició de sortir del municipi ha fet que molta gent descobreixi els molts racons que s’amaguen al terme.

Situat en un laberint de camins, als límits de la ciutat i l’horta, el tossal és de fàcil accés i s’hi pot arribar des de diferents punts. Molta gent, de fet, surt de casa amb bicicleta perquè com a ascensió a peu no té gaire interès.