Bona cobertura

Desmentint la dita que els de Sanaüja quan plou es posen sota la pluja, aquesta localitat segarrenca de la vall del Llobregós és pròdiga en porxos, arcades, voltes i altres elements arquitectònics construïts per aixoplugar els veïns. No s’inclouen en la relació, tot i que de vegades hi havia pobres que dormien en aquesta classe de coberts improvisats, els tres arcs corresponents als tres ulls –dos de grans i un de petit– del pont del segle XIV que creua la riera de Sallent o Lloberola, amb la llera atapeïda de canyissos i altra frondosa vegetació fluvial. Aquest pont, proveït d’un agut tallamar, va ser restaurat fa cinc anys i fins a una època bastant recent era l’únic accés a una població envoltada de muralles, com permet endevinar el traçat curvilini dels seus ravals. Just abans d’emprendre el pas del viaducte de pedra, a la capella de Santa Magdalena es pot veure l’exposició més important en tot el país d’esteles discoïdals de l’edat mitjana (informació sobre aquest espai remodelat expressament i visites guiades al municipi, trucant al consistori: 973 476 008).

Part de dins, la vila ofereix uns quants racons pintorescos i bastiments monumentals, en carrers de sabor medieval com els Major, Forn, Bassal, Calvari o un de nom tan suggestiu com Escots, flanquejats sovint de casals de dimensions i antigor remarcables, alguns amb blasó damunt la porta, i en una plaça Major extensa, de forma irregular i en bona part porticada, en què s’aixequen l’església i la Torre de les Hores.

L’església de Santa Maria, d’elegant façana neoclàssica i interior gòtic, és gran i d’un elevat interès. Una sola nau sota voltes i claus de volta decorades amb escuts petris, que susciten tant l’atenció del visitant com els capitells de les columnes. Capelles barroques amb cúpula a cada cantó. A la dreta del presbiteri, cal fixar-se en una custòdia de plata de finals del XVII. Pel que fa a la denominada Torre de les Hores, es tracta d’un campanar civil aixecat en 1929 a l’altre extrem de la plaça, a falta d’un de propi del temple parroquial, perquè les campanes s’havien tocat sempre a l’espectacular espadanya del castell, documentat ja al segle XI, residència d’hivern dels bisbes d’Urgell i on l’any 1583 seria ordenat el futur sant Josep de Calassanç.

L’oferta de restauració i comerç a Sanaüja està prou ben garantida, tenint en compte el modest cens local, a diferència d’altres municipis de la comarca. Com a restaurant, ja s’ha lloat aquí mesos enrere la cuina equilibrada de La Mallola, als afores, ran de la carretera, en direcció a ponent. Com a botigues d’alimentació, paga la pena destacar el forn pastisseria Peretó, amb sucursal a Ponts, cèlebre pels seus enormes dònuts i croissants, la coca de recapte, el pa de pagès, etc. i la xarcuteria Baró, a la vora, que atreu clients locals i passavolants gràcies a la llonganissa, botifarra blanca i negra, bulls, donegals i un mató elaborat amb llet de ramat propi.