Carrers antics

En una visita recent al consell comarcal de l’Alt Urgell, descobreixo el fulletó turístic Passeig pels carrers antics de la Seu d’Urgell, amb mapa urbà i un text del novel·lista Albert Villaró. Suposo que els interessats poden sol·licitar-ne un exemplar a l’oficina d’informació del Consell: 973353112, turisme@alturgell.ddl.net.

Villaró fa arrencar la ruta pels racons més històrics i pintorescos de la ciutat, on des de fa uns anys torna a viure, a l’antic portal de la Princesa, just al capdamunt de l’arbrat passeig Joan Brudieu. D’allí sortia, apunta l’escriptor urgel·lità de naixement i andorrà de passaport, el camí de Castellciutat. Pel carrer Josep de Calassanç, antigament anomenat del Riguer, on s’aixeca l’església de la Missió, s’arriba al carreró dels Jueus, que havia acollit la sinagoga local i una dotzena de famílies hebrees fins al segle XV. Des del petit call, s’accedeix de seguida al carrer Major, de traçat angular i porticat a un cantó, els populars escoberts que aixopluguen algunes botigues tradicionals, com la reputada formatgeria Eugene, per dir un nom. Cal Serrano és un dels casals, en aquest cas del XVII, bastit sobre les ruïnes d’una de les portes de la vila romana, que atorguen a la cèntrica via pública un caràcter senyorial. Hi contribueixen, sens dubte, diversos elements arquitectònics que Villaró ens recomana observar, com façanes pintades amb colors vius, reixes de forja i eixides cobertes. Al capdavall d’aquest carrer principal, la biblioteca de Sant Agustí, fruit de l’atrevida restauració d’un temple del XVI. Allà mateix, s’alça un edifici modern a l’indret que ocupava la mítica fonda Llebreta, on el general carlí Savalls jugava a la botifarra i el mateix Villaró ambienta el principi de la seva darrera obra, La companyia nòrdica.

Tornant amunt pel carrer dels Canonges, el més important a l’època medieval, de porxos irregulars, es passa per davant d’alguns casalots insignes, com ca l’Armenter o cal Roger, fins a l’evocador portal d’Andorra, a la vora ja de la imponent catedral romànica, l’església gòtica de Sant Domènec, annexa avui al Parador, la plaça dels Oms i l’ajuntament. Tombant pel darrere del rotund absis catedralici, es camina amb vistes al Cadí, ran de la capçalera de Sant Miquel i la façana del Palau Episcopal, el Palacio que encara diuen molts veïns.

Plats moderns

Travessat des del nucli antic el passeig Joan Brudieu, al carrer Josep Zulueta trobem l’Ampic, un gastrobar de set o vuit taules que ofereix cuina innovadora ben feta. Esmorzars dolços o salats. De dimarts a divendres, menú complet a migdia per 16 euros (amb fórmules intermèdies, de preu més ajustat). Divendres nit, dissabte a dinar i sopar, tapes selectes i carta de plats. Alguns exemples: espaguetis yakisoba saltats amb pollastre i verdures, amanida de carxofa confitada i formatge, crema de pastanaga i porro, salmó amb patata al caliu i pesto de tomaca, hamburguesa de vedella o pollastre guisat, panacotta de Nutella, iogurt amb coulis de mango, croquetes d’arròs amb llet i de xocolata amb maduixa...