Encant medieval

A principis d’aquest any, SEGRE incloïa un breu amb el titular següent: “Montfalcó, segon poble medieval amb més encant.” Al·ludia a un article a National Geographic en què aquest agregat del municipi segarrenc de les Oluges figurava en segona posició en una llista de vint poblacions de l’Estat espanyol que conserven la bellesa i l’esperit de l’edat mitjana, edificis de l’època, raconades que respiren història, etc. Encapçalant la relació, l’alabesa Laguardia i, més avall de Montfalcó, conjunts monumentals com Albarracín, Alquézar, Morella o Santillana del Mar, tots de gran anomenada. Entre els catalans, Besalú i Montblanc.

La posició destacada de Montfalcó Murallat, que fins no fa gaire ni tan sols sortia als mapes turístics, no només sorprèn, tenint en compte la categoria dels rivals, sinó que té un mèrit inqüestionable i ens hauria de confirmar que es tracta d’un tresor patrimonial massa sovint desconegut o poc valorat per part dels habitants dels encontorns. No és el meu cas, disculpin la confidència, perquè des que el vaig descobrir, fa ja quatre dècades, encara mig abandonat i en ruïnes, procuro anar-hi en peregrinació almenys un cop a l’any, i l’he glossat per escrit diverses vegades, de manera que ara em limitaré a reproduir un text meu anterior: “Vila closa que s’erigeix altiva i circular al capdamunt d’un tossal aixecat a la confluència del riu Sió amb el barranc de Freixenet, la seva silueta compacta, mirada de lluny recordava a Ceferí Rocafort un vaixell o una locomotora, la xemeneia de la qual seria el campanar (...). Les muralles que envolten el poble-fortalesa, construïdes entre els segles XII i XIII, són altes i severes, sense a penes obertures ni merlets, gruixudes d’un parell de metres i bastides amb grossos carreus de pedra clara del país. Si observada des de l’exterior causa una forta impressió, enamora tan bon punt hi entres, a través de l’únic accés possible, un doble portal cobert en angle recte. La placeta central és l’antic pati d’armes, enllosada i en desnivell, sobre una enorme cisterna que recull per un senzill sistema de canaleres a la vista l’aigua de pluja dels teulats. En surten un parell de carrerons porticats molt pintorescos, d’elevat poder evocador.” L’acabava qualificant de “preciosa relíquia feudal”.

Encant palatal

Fa ja tres anys que l’experta cuinera Laura Chelmo i el seu company, Josep M. Calderó, que s’encarrega de les brases i és també l’alcalde del municipi, es van fer càrrec del restaurant Montfalcó, en un angle de la placeta del bonic nucli fortificat. Un parell de menjadors al pis del mig, d’aire rústic, acollidor i agradable, on se serveixen cada migdia excepte dilluns els plats que sempre venen de gust d’un menú dels feiners per 15 euros i els caps de setmana per 22, com amanida de salmó o de pera, nous i formatge blau, timbal de poma i foie, arròs amb llamàntol, lluç amb gambes, pop amb puré parmentier, melós de vedella, entrecot i altres carns a la brasa, flam de cafè, profiteroles, pastís strudel amb gelat de vainilla...