Pla de primavera

Potser és cert que el Pla d’Urgell no ofereix les amenitats geogràfiques d’altres comarques de per aquí al voltant, una mica més diverses pel que fa a l’orografia, sobretot a mesura que anem pujant cap al Pirineu. Ni vegetals tampoc.

Però la seva uniformitat de relleus i conreus pot arribar a constituir també un al·licient per als visitants, sempre que sàpiguen estar amatents als matisos paisatgístics, perquè l’homogeneïtat panoràmica no és en tot cas absoluta. Això es nota singularment en aquesta època de l’any, quan l’extensa planúria –la més gran de Catalunya, amb diferència– llueix les acolorides gales primaverals.

Un cromatisme degut a la pluralitat dels cultius (en poques altres contrades del nostre país el paisatge ve tan influït per l’agricultura). Així, al llarg d’abril, maig i fins a entrat juny, al mosaic de camps que s’estén més enllà dels estrictes límits de la comarca de nova creació amb capital a Mollerussa es combinen prou harmònicament el blanquejar de la floració dels fruiters, el verdejar dels cereals (una mica més fosc el blat que l’ordi, si bé quasi indistingibles als ulls profans dels no pagesos, antigament coneguts per menestrals), dels alfals aromàtics i altres farratges de moderna implantació o dels panissos que tot just tornen a despuntar, el groguejar tan vistós, oliós i cada cop més freqüent de les parades de colza, sobretot per contrast amb la blavor celestial –aquells cels tan alts de les terres planes–, etcètera.

Per tal de fruir de tota aquesta gamma de colors que donen vida i animació a l’antic ermàs de l’anomenat Clot del Dimoni, un autèntic desert fins a l’obertura del canal d’Urgell ara fa ja poc més d’un segle i mig, val la pena recórrer –caminant, pedalant o conduint– alguna o unes quantes de la vintena de rutes proposades al web www.turismeplaurgell.cat, del consell comarcal (més detalls adreçant-se a l’oficina turística, 973 603 997 o turisme@plaurgell.cat). Uns itineraris d’elevat interès, la majoria de caràcter natural, vinculats sobretot als espais aquàtics i la riquesa botànica i zoològica que atresoren, en particular ornitològica (canals i sèquies, estany d’Ivars i Vila-sana, salt del Duran, Font Vella, petits embassaments agraris estratègicament situats...), però també d’altres trajectes inspirats per elements culturals, històrics, museístics o patrimonials. Concloent: un bon pla.

Plats de primera

Un dels restaurants de moda al Pla d’Urgell és L’Atrevit, a peu de l’antiga N-II poc abans d’entrar a Mollerussa per ponent, encara en terme de Fondarella. En un espai actual de disseny i lluminós de finestrals, presentat com a gastrobar, cuina de la terra amb tocs d’innovació creativa, a càrrec del xef Eduard Carulla.

Sensacionals esmorzars de forquilla, repertori de tapes, bon menú diari a 16 euros i carta de plats, des de l’amanida de cítrics amb pernil d’ànec o canelons de cérvol gratinats amb formatge Comté, fins al coulant amb sopa de xocolata blanca, passant per l’arròs socarrat de popets, el turbot salvatge amb textures de carabassa, el melós de corder amb pera de Lleida o la cassola de tros de Miralcamp.