Davallament de la vall

Diuen, i no soc qui per desmentir-ho, que el campanar d’Erill la Vall és el més bonic de tot el conjunt d’esglésies romàniques de la vall de Boí, per esvelt, gràcil, elegant, harmoniós, proporcionat... De planta quadrangular, s’alça poderós com un gratacels medieval, però la seva situació encaixonada al mig del poble li resta la visibilitat del seu màxim competidor, el de Sant Climent de Taüll, a qui afavoreix un isolament que li dóna més perspectiva, i amb el qual manté alineació, a través de l’intermedi de Sant Joan de Boí, un buscat efecte de tres en ratlla amb finalitats comunicatives i de vigilància.

L’estilitzada torre de les campanes d’aquest temple erillenc, dedicat a santa Eulàlia, consta d’un sòcol sense obertures i sis pisos per damunt, tots sis amb finestres geminades, una per cadascuna de les quatre cares, i la característica decoració llombarda d’arquets cecs i frisos de dent de serra. Un altre element destacable a l’exterior és el conjunt de tres absis, dos dels quals força refets, disposats en forma de trèvol, a la capçalera d’una única nau, allargada i estreta, sota una cobertura que havia sigut de volta de canó i, després d’haver-se esfondrat, al poc temps de conclosa, reconstruïda tota de fusta, amb bigues i encavallades. I encara una altra particularitat de la fàbrica: un porxo de quatre arcades damunt de la porta, per aixoplugar els feligresos, just enfront d’un petit cementiri.

Part dedins, a falta de pintures murals, Santa Eulàlia d’Erill atresora una joia artística que justifica per ella sola la voluntat d’accedir-hi. Bé, una rèplica, perquè l’original està repartit entre els museus de Vic (cinc peces) i de Montjuïc (les dues restants). Es tracta d’un davallament de la creu, constituït per set figures de fusta d’àlber, magres escultures romàniques camí ja del gòtic, que ocupa tot l’arc del presbiteri, comparable només a Catalunya al de Sant Joan de les Abadesses.

A banda i banda del Crist, els dos lladres, la Mare de Déu plorosa, Nicodem arrencant els claus, Josep d’Arimatea i sant Joan evangelista. (Informació sobre horaris d’obertura i visites guiades, al Centre del Romànic, 973696715, allà al costat mateix: val la pena aprofitar per treure-hi el cap una estona).

Just davall del campanar d’Erill trobem l’acollidor hostal La Plaça, un negoci familiar fundat en 1943 i reprès en 2002 per dos cosins, Xavier Soriano i Oriol Viladevay, que mimen l’assídua clientela, oferint comoditat en qualsevol de les 17 habitacions reformades i uns àpats molt satisfactoris, tant a l’espaiós menjador de dins com a la magnífica terrassa panoràmica. Menús assequibles i plats atractius: amanida de maduixes de Llesp, pastís fred de verdures, risotto de ceps, canelons casolans, truita de riu amb panses i pinyons, pop a la brasa, broqueta de botifarres, estofat o entrecot o melós de vedella, cruixent de cua de bou, cabrit de llet de Taüll, gelat de gerds amb sopa freda de pinya..

.