L'art del paisatge

Inaugurades el passat 29 d’agost dues noves obres al singular passeig escultòric del coll de Bovera, als afores de la Granadella, dins del projecte Oliverart, que va per la tercera edició, promogut pel Centre de la Cultura de l’Oli de Catalunya. S’afegeixen a les quatre ja existents en un emplaçament tan especial, en què el goig de la contemplació de les peces artístiques es complementa –diria que s’incrementa o s’intensifica– amb el produït per la visió privilegiada d’un paisatge extens i majestuós, de confins dilatats.

Arribar fins al coll de Bovera es pot fer caminant deu minuts, havent aparcat a la plaça del Pla de la Vila, o directament amb cotxe, agafant la carretera de Flix i, passats uns dos-cents metres de la població garriguenca, enfilar una pista asfaltada que es desvia a la dreta i ressegueix el fil de la carena fins a trobar l’esmentat passeig, ombrejat de pins, i un petit eixamplament amb cartells informatius i bancs per seure, batejat com a Mirador de les Terres de l’Ebre. Una denominació gens exagerada, perquè des d’allà dalt la panoràmica abasta una bona part de la comarca veïna de la Ribera d’Ebre, amb la vall de Bovera en primer terme, travessada pel riuet de la Cana, nascut a Bellaguarda i desaiguat –és un dir, no sempre transporta un cabal digne d’aquest nom– a l’Ebre prop de Flix. Tota una vasta clotada resseca i silenciosa. Poblada a les cotes altes de pins i matolls.

Conreada a les poques planúries: sobretot cereals, ametllers i oliveres. Closa en un horitzó més pròxim pels serrats de Matalescabres i de l’Ermita, i al fons del quadre per les elevades siluetes blavisses del Montsant, la mola de Colldejou o les serres de Llaberia, de Cardós, de Pàndols, de Cavalls i els ports de Tortosa-Beseit.

Enmig, la nosa òptica del fumeral de la nuclear d’Ascó i dels cada cop més nombrosos molins aerogeneradors. Arrenglerades al llarg d’aquesta talaia, les escultures a l’aire lliure de diferents materials, plantades els darrers tres anys.

Les dues d’enguany es titulen Escala al cel, de Jordi González, en forma de munt d’escaletes de mà de fusta reciclades, i Simbiosi, del balaguerí Sergi Molina, una planxa d’acer amb una olivera perfilada al centre.

L’art del pagès

Agrobotiga

pl. Joan Perucho, 4, la Granadella, 973 133 012

Un cop a la Granadella, paga la pena acostar-se fins a la Cooperativa del Camp, vora la sortida cap a Lleida, on es pot visitar un interessant Museu de l’Oli de Catalunya i proveir-se d’aliments naturals de proximitat en una ben nodrida agrobotiga.

L’horari de l’un i l’altra figuren a internet. Sens dubte el producte estrella és l’excel·lent oli del terme, comercialitzat amb la marca Degustus, envasat en vidre, plàstic o llauna, però també resulta recomanable aprofitar per adquirir-hi pots d’olives de diverses classes –arbequina, gordal, negra, d’Aragó, mançanilla, trencades–, paté d’olives, mel, sabó, fruits secs, vins de la zona, cava, mistela, vermut, ratafia o vinagre.