Un porxo llunyà

Joan Coromines atribuïa l’origen etimològic del topònim Durro a una expressió en la llengua mig ibèrica i mig basca que es parlava en la remota antiguitat a les contrades pirinenques: ad urru, que significaria cap a la llunyania. Més o menys, si fa no fa.

Una explicació justificada per la geografia. Tot i no trobar-se més que a tres quilòmetres de Barruera, centre administratiu actual de la Vall de Boí, la seva posició enlairada, a 1.386 metres, oculta a la vista dels que transiten per la carretera que discorre per baix, en paral·lel a la Noguera de Tor, el poble de Durro fa la impressió d’apartat, circumstància que li permet ser també un dels que es conserva més tal com era.

El conjunt és força pintoresc, tal com percep el visitant tan bon punt hi arriba després d’enfilar-s’hi per la carretera serpentejant que voreja el barranc Gros, atapeït d’una vegetació molt ufana. Cases de pedra, bona part de les quals restaurades amb cura, ràfecs de fusta i balcons guarnits amb testos florals, teulats de pissarra, carrers costeruts pavimentats de còdols.

Una estampa de tipisme muntanyenc, entorn de la placeta on s’aixeca la façana que denota un bon treball de fusteria del restaurant Casa Xoquin. A més de la preciosa i panoràmica ermita de Sant Quirc, a un quilòmetre del nucli, el monument principal d’aquest antic municipi independent fins al 1965 és l’església romànica de la Nativitat, un robust edifici bastit sobretot al segle XIII (la parròquia havia pertangut originàriament al bisbat de Roda i, a partir de 1140, al d’Urgell), amb afegitons en centúries posteriors, com dues capelles gòtiques o la sagristia barroca.

El campanar, de base quadrada i cinc nivells d’altura, cobert amb un llosat, i un gran porxo de tres arcades al cantó de migdia, en són els dos elements més destacats. Sota el porxo amb vistes a la part alta de la població i els cims que la circumden, una porteta amb columnes fines, arquivoltes, un crismó i un forrellat decorat.

Dins del temple, de nau única, cinc retaules barrocs policromats i un petit museu al cor, amb diverses peces com un banc amb respatller alt i incrustacions romàniques o la talla del Nicodem de barba cardada que formava part d’un davallament.

Herbes llunyanes

Licors Vall de Boí

carrer Sant Quirc, 3, Durro, 696065234

Amb les herbes i les petites fruites silvestres més aromàtiques i saboroses de les altes muntanyes de l’Alta Ribagorça, l’empresa familiar Licors Vall de Boí elabora des de 2011 deliciosos destil·lats, emprant mètodes artesanals i seguint receptes centenàries heretades de la padrina Adela Pallejà, traginera i herbolària de la Granadella, a les Garrigues, pel seu net Antoni i ara pel seu besnet Jordi, que les ven en fires, mercats, a través d’internet i també a la botiga pròpia de Durro, on té la fassina.

A més del licor d’herbes de bona olor, ratafia de nous verdes, patxaran d’aranyons, licor de fruits del bosc, vi de nous, aiguardent d’esperit de vi i una sèrie de potets de vidre amb prunes de la ciutat francesa d’Agen banyats amb licor.