Pedres al vent

A un quilòmetre de la Granadella, ran de la carretera que baixa cap a les Borges, travessant la comarca de les Garrigues, s’aixeca la bonica ermita de Sant Antoni, enmig d’un adust paisatge de secà –oliveres, ametllers, algun bancal d’ordi o blat, clapes de pineda–, per sota d’un horitzó d’enormes aerogeneradors blancs, integrats al Parc eòlic de Sant Antoni.

Amb un possible origen romànic, l’ermita actual data del segle XVI, però amb nombroses modificacions i algun complement posterior, de manera que conforma una espècie de còctel d’estils arquitectònics, resultant un conjunt prou reeixit. Al cos central i a la torre d’espadanya, compactes de carreus, s’hi afegiria més tard un graciós pòrtic o galeria exterior de vuit arcades –tres al davant, cinc al cantó–, bastit amb maons, descrivint un atri cantoner que aixopluga la porta d’entrada, de factura neoclàssica. L’interior és més aviat barroc. Els voltants del temple són força arbrats, sobretot pins d’ombra espessa i xiprers de silueta gòtica. A l’extrem del recinte, un altar al descobert per a misses de campanya, amb motiu de les romeries anuals. Just en un replà per dessota, l’àrea d’esbarjo amb barbacoes i baldadors. Un entorn plàcid que convida a seure en un dels bancs situats davall de la porxada i contemplar el panorama, amb una privilegiada vista en primer terme de la vila veïna, al bell mig de la qual emergeixen els monumentals cimbori amb llanterna i campanar esveltíssim de la parroquial de Santa Maria de Gràcia, d’aires catedralicis.

Seguint a peu un centenar més de metres per la carretera, just a l’altra banda es pot veure l’anomenada bassa del Coll, quadrangle de pedra seca avui dia en desús, on destaca una escala d’esglaons amples que permetia descendir-hi al fons. Fins a la construcció d’una canonada en 1905, els vilatans hi acudien a buscar aigua amb càntirs, caminant o sobre una mula.

Val la pena acostar-se, en quaranta o cinquanta passes, fins a la carena del serrat, a uns 600 metres d’altitud, des d’on s’albira una vasta extensió de terreny –en dies clars, el Pirineu– i s’escolta el brunzir poderós de les llargues pales dels gegantins molins de vent d’allà mateix: un so còsmic, constant, obsessiu, que sentit massa estona deu fer parar boig.

Olis a la carta

Cooperativa del Camp

Pl. Joan Perucho, 4, la Granadella, 973133012

A la Granadella, seria imperdonable no passar per l’agrobotiga de la Cooperativa del Camp a proveir d’oli i algun altre producte de proximitat. L’horari: dilluns a divendres de 8 a 19, dissabtes de 9 a 14 i de 16 a 19. L’excel·lent verge extra local, obtingut de la varietat arbequina per sistemes respectuosos amb la tradició, sense additius ni refinats, es comercialitza sota la marca Degustus, en llaunes, ampolles de vidre o garrafes de plàstic, de diversa capacitat. N’hi ha d’unes quantes classes: verd, ecològic, Premium, aromatitzat amb alfàbrega o mandarina o all i sajolida. També pots d’olives, olivada i paté d’oliva, xocolata d’oli, bombons d’oli i mel, etc. Es recomana visitar el Museu de l’Oli de Catalunya, a damunt mateix.