Romanogòtica i pintada

Celebrem enguany el centenari del pintor Jaume Minguell, nascut a Tàrrega en 1922 i mort a la mateixa ciutat en 1991. Una trajectòria fecunda i diversa, que abasta de la figuració a l’abstracció del grup Cogul, glossada el gener passat en aquest mateix diari pel crític Josep Miquel Garcia en una de les seves darreres –i enyorades– col·laboracions.

Les pintures murals del baptisteri de l’església de Verdú, l’any 1946, escrivia Garcia, van representar el seu inici com a muralista, que seguiria amb obres a l’Espluga Calba, Tàrrega, Rocafort de Queralt, Reus, Sant Martí de Riucorb, Balaguer o Lleida, a l’escala del palau de la Diputació, entre altres. Un conjunt només superat, segons el crític, pel seu fill Josep, tant en quantitat com en tècnica i esperit reivindicatiu del territori.

Una forma adequada de revisar aquest vessant tan notable de la producció pictòrica del targarí és acudir al lloc on es va fer la primera pinzellada sobre una paret, la parroquial verdunina, un monument que ja mereix una visita pels propis mèrits arquitectònics i el magnífic conjunt escultòric que atresora. L’ideal és apuntar-se a un dels itineraris guiats per la vila que organitza l’oficina de turisme local dissabtes i diumenges a les 11, que inclouen també el castell restaurat –amb ascens a la torre cilíndrica– i el santuari de sant Pere Claver.

Santa Maria de Verdú impressiona per fora i per dintre. Bastida al segle XIII, amb ampliacions posteriors, combina elements romànics amb d’altres de gòtics i fins i tot algun del Renaixement o el barroc. A l’exterior, destaquen la portada principal, d’un romànic adscrit a l’escola de Lleida –com Agramunt, Vilagrassa o la dels Fillols de la Seu Vella–, amb arquivoltes i capitells molt treballats, la porta lateral renaixentista i el robust campanar quadrangular. Per dins, la nau central de volta de canó apuntada i les dues dels costats, amb creueria, traspuen una sobrietat cistercenca que contrasta amb l’esplendor d’algunes peces artístiques encabides entre els seus murs gruixuts. Les pintures al fresc de Minguell pare omplen tot el presbiteri, presidit per una Assumpció barroca d’Andreu Pi, refeta en 1946 dels estralls bèl·lics, amb un Sant Enterrament de finals del XVI al davall, trobat sota les lloses de l’altar major en 1790.

Barroca i daurada

Oficina de turisme, plaça Bisbe Comelles, 13, Verdú. 

973.347.216

Llàstima que a l’església de Santa Maria de Verdú ja no es pugui veure el retaule primitiu, gòtic, de Jaume Ferrer, exposat actualment al museu de Vic, però sí que encara s’hi pot admirar un Sant Crist de la mateixa època i altres escultures de força mèrit, entre les quals sobresurt l’espectacular talla de fusta policromada del bíblic Arbre de Jesé, una mena de barroc castell humà coronat per la Puríssima com a divina enxaneta, obra d’Agustí Pujol de 1623 que vuit anys més tard s’encarregaria de daurar Gregori Ferrer. Enmig d’un retaule del mateix material, en una capelleta del cantó esquerre segons s’entra, només per veure aquesta meravella ja valdria la pena el viatge.