Església de la sal

Complement a la interessant visita glossada aquí diumenge passat al Museu de Gerri de la Sal, es proposa l’opció de traslladar-se després a l’altre marge de riu per admirar l’església de Santa Maria, exemplar romànic de màxim nivell, aprofitant que l’empresa Peperepep Cultural hi organitza visites guiades cada primer i tercer diumenges de mes, a un quart de dues, si bé també fora d’aquest horari acordant-ho abans (informació i reserves al 677701820 o www.peperepepcultural.cat). Una activitat recomanable, tant pel valor artístic del monument com per les explicacions exhaustives i didàctiques, que situen la importància del conjunt arquitectònic monacal en un context geogràfic i històric més ampli.

Per arribar a Santa Maria cal travessar a peu la placeta de Sant Feliu i l’estilitzat pont d’origen i perfil medievals, que ofereix una insòlita perspectiva tot a l’ample d’un tram de Noguera Pallaresa solcat sovint per canoes o bots de ràfting. A l’altra riba espera un parc fluvial endreçat i bucòlic, dividit pel barranc d’Enseu, que s’estén fins a l’entrada de l’antic monestir, del qual resten només visibles –església a banda– alguns vestigis del claustre, del menjador i del dormitori comunitari.

Un cenobi benedictí molt poderós a la seva època de major esplendor, al segle XIV, per causa dels beneficis obtinguts pels monjos del negoci de la sal i dels drets de pontatge. L’església, d’atri i espadanya formidables, el primer espaiós, la segona aparatosa de tan eminent, va ser consagrada en 1149. Un cop a dins, sorprèn l’alçària de les voltes, la corpulència de les columnes incrustades als pilars i les filigranes d’alguns capitells.

També mereixen atenció el sepulcre buit de sant Ot, bisbe d’Urgell, les pintures barroques d’un dels absis, les làpides funeràries de tres abats al terra i una cadira abacial de 1742. Impressionen les altes parets nues, sobretot al presbiteri, desproveït del sumptuós altar barroc cremat en 1936 pels anarquistes (els soldats de Franco cremarien poc després el cadirat del cor, no per falta de fe sinó de llenya).

Unes parets amb taques blanques, perquè el salnitre que s’enfila per capil·laritat des del subsòl amenaça la solidesa dels carreus, de manera que el temple erigit gràcies a la sal podria acabar enderrocat per culpa de la mateixa substància.

Al punt de sal

Casa Tomàs

Raval del Roser, 3, Gerri de la Sal. Tel. 973.662.084

A mig camí entre el museu i Santa Maria de Gerri, ran de carretera, Casa Tomàs constitueix un estimable reclam per als degustadors de bona cuina tradicional pallaresa. Com que es tracta d’un restaurant de poques taules, s’aconsella reservar amb antelació.

A l’estiu, el servei es desplaça a un xiringuito fresc i ombrejat prop del riu i el monestir. Ara a la tardor, de retorn al local de sempre, el xef Carlos proposa plats com escudella amb companatge, caragols guisats, carpaccio de cérvol, bacallà a la mel, arròs amb bolets o amb costella i llonganissa, entrecot i altres carns a la brasa, estofats de caça i postres com pastís de formatge, coulant de xocolata o el ja típic filiberto.