L'església més vella

A tres quilòmetres de Balaguer, en plena horta i vora el Segre, accessible per camins asfaltats amb indicadors, des de la primera rotonda a la desviació de la C-12 per entrar a la capital de la Noguera, pujant des de Lleida, l’església de Santa Maria de les Franqueses passa per ser la més antiga de la ciutat, integrada a un monestir cistercenc documentat ja en 1186, any en què la comtessa Dolça d’Urgell rebia del seu fill Ermengol VIII uns terrenys per edificar-hi un cenobi femení de l’orde del Cister, regit per la regla de sant Benet. La construcció s’iniciava de seguida i aviat acollia monges provinents de Vallbona, fundada un decenni abans.

La comunitat subsistiria fins 1470, quan una butlla papal ordenava el lliurament de rendes a Poblet, que n’assumia la gestió. Cap al 1700 l’adquiria un particular balaguerí.

A partir d’aquell moment, el conjunt monacal es degrada i el temple esdevé un magatzem agrari. En 2003 s’inicia la restauració del monument i a poc a poc se’n condiciona l’entorn, que hores d’ara fa força goig, tot el recinte endreçat i amb arbres, taules de pedra per fer-hi pícnics i un nou Parc de la Sardana baixant cap al riu i la densa, gairebé selvàtica, vegetació riberenca que a Balaguer anomenen “bultra”.

Del monestir medieval en resten només l’església i rengleres de carreus del claustre, el celler i altres dependències monàstiques, a més del mur exterior que en recorria el perímetre. Ara bé, la fàbrica romànica val molt la pena, en tant que reclam arquitectònic, per les dimensions remarcables (30 metres de llarg per 18 d’amplària al creuer, amb parets gruixudíssimes) i la sobrietat estilística, amenitzada per diversos elements gòtics com un gran finestral per damunt de la porta davantera amb dues arquivoltes.

Al cantó esquerre, una espectacular rosassa. Per darrere, un absis central voluminós i rotund, entre dues discretes absidioles rectes. A dins, planta de creu llatina, una sola nau coberta amb volta de canó apuntada, de mig punt als braços, columnes adossades a pilastres que no toquen a terra, arcs torals, capitells... Per veure’n l’interior, convé aprofitar que l’obren cada primer diumenge de mes d’11 a 14, amb visites guiades a les 11, 12 i 13 (informació al 973445200).

La dansa més bella

L’agradable parc de les Franqueses, rere l’església de Santa Maria, dedicat a la sardana, consisteix en una esplanada amb un rotlle d’oliveres al mig i l’escultura metàl·lica d’Helena Agustí, enllestida en 2010, d’uns esquemàtics dansaires agafats per les mans, al·lusiva als coneguts versos de Joan Maragall: “Tota ma pàtria cabria en eixa anella, / i els pobles diran: / la sardana és la dansa més bella / de totes les danses que es fan i es desfan”. Un extens perímetre de cartells envolta l’espai central, contenint informació sobre aquest ball popular i la música de cobla que l’acompanya o bé reproduint textos i obres gràfiques dels nombrosos escriptors i artistes que se n’han sentit encuriosits o inspirats.