SEGRE

Vila entre portes

El recòndit i rústic encant de Vilanova de Meià,
coronada per una joia gòtica

El laberint de carrers de Vilanova de Meià ens porten a l'església

El laberint de carrers de Vilanova de Meià ens porten a l'esglésiaLLUÏSA PLA

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

La Coma de Meià, que vol dir vall, és una mena de cul de sac al nord de la Noguera, encaixonat entre el Montsec de Rúbies i la serra de Sant Mamet, sense sortida aparent, si bé de fet n’hi ha una en forma de pista asfaltada i panoràmica que s’enfila muntanya amunt fins a saltar cap a la vall de Barcedana, ja al Pallars Jussà. Malgrat caure lluny de les grans vies de comunicació, no venir gens de pas i que s’hi ha d’anar a propòsit, val força la pena acostar-s’hi, perquè el profit de la visita compensa l’esforç del desplaçament.

A un quart d’hora d’Artesa de Segre per la nova variant, la capital d’aquesta contrada recòndita i com aturada en el temps és Vilanova de Meià, que conserva l’atractiu misteriós dels secrets per descobrir i el sabor condensat de la tradició més genuïna. Antic nucli aturonat en què encara es distingeix l’estructura de vila closa medieval, accessible per algun dels tres portals subsistents: Ratera, Ajòs i Font de Caps.

Part de dins, un laberint de carrers costeruts i evocadors, entorn d’una plaça Major porxada en part, que ascendeixen per un costat cap a la monumental font de Caps i l’estàtua d’una pagesa amb gàbia de perdius, referència a la Fira de la Perdiu que s’hi celebra cada novembre. A la vora, el modern Centre d’Interpretació del Montsec, que acull una interessantíssima col·lecció de fòssils de la zona, paradís de paleontòlegs (informació i horaris al 973415005).Per l’altre cantó, carrerons com el del Forn, pintorescos i gairebé selvàtics, per l’abundància de testos amb plantes i flors, s’enfilen al replà on s’aixeca l’església de Sant Salvador, construïda als segles XII i XIII, en què destaca una magnífica portada gòtica, sota un rosetó i una airosa espadanya de dos pisos.

Els calats ogivals van ser mutilats per un rector perquè hi pogués passar el tabernacle. S’hi poden apreciar la representació del Judici Final en frisos i capitells, les escenes esculpides de l’Anunciació i l’Epifania, i al mig una Mare de Déu policromada amb Nen als braços.

Al davant, una placeta mirador amb barana de ferro, bancs allargats i un rodet de pedra, alguna olivera i bones vistes de la coma, que és com dir de la vall. 

Vida entre cabres

Formatgeria de Tòrrec

C. Piscines, 8. Vilanova de Meià. 659.499.575

Des del 2010, Montse Blanch i Nicanor Coscollola fan excel·lents formatges artesans amb la llet de les cabres del seu ramat. La Formatgeria de Tòrrec, als afores de Vilanova de Meià, anant cap a les piscines, permet visitar-ne les instal·lacions i adquirir in situ els productes que hi elaboren, premiats amb la medalla d’or en diversos certàmens. Són el formatge Blanch, el Paús (tots dos cilíndrics, de quallada làctica i pell florida, el segon cendrat), un de fresc i també mató, a més de llet cabruna fresca i pasteuritzada, en ampolles de vidre. Presents a les cartes de restaurants de categoria, aquests selectes derivats lactis poden trobar-se en fires, mercats i algun comerç d’Artesa de Segre.

Formatgeria de Tòrrec.

Formatgeria de Tòrrec.LLUÏSA PLA

tracking