SEGRE

Llum a la foscor

La ruta dels miradors de la Vall Fosca, una bona manera d’admirar-ne paisatges i pobles

El topònim 'fosca' respon a la configuració orogràfica i botànica de la zona

El topònim 'fosca' respon a la configuració orogràfica i botànica de la zonaLLUÏSA PLA

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

L’adjectiu “fosca” d’un topònim que s’ha imposat al tradicional de vall de Capdella respon bastant a la configuració orogràfica i botànica de la capçalera del Flamisell, tota angosta i encaixada entre cims tan alts que n’impedeixen bona part del dia la il·luminació solar directa. L’obscuritat general ve també propiciada per la vegetació frondosa, d’un verd particularment intens per causa del règim pluviomètric generós que ha fet mereixedora aquella banya del Jussà encastada al Sobirà de l’amable títol de L’orinal de Nostre Senyor.

Més intacta i desconeguda que d’altres contrades pirinenques, sense tanta afluència turística ni pressió urbanística, aquest territori vertical integrat en un únic municipi amb seu administrativa a la Torre de Capdella pot ser contemplat des de dalt, com qui diu a vista d’ocell, recorrent una desena de miradors ben condicionats per aparcar-hi el vehicle de dues o quatre rodes amb què el visitant s’hi ha enfilat, amb bancs per seure a gaudir amb calma d’unes perspectives extraordinàries i plafons informatius panoràmics que permeten resseguir els accidents geogràfics més rellevants a l’abast de la mirada dels visitants. Entrant des de Senterada, són el mirador de Castellot a Beranui (1.044 metres d’altitud), mirador de la Roqueta a Castell-estaó (1.140), mirador de Sant Quiri (1.833), mirador del revolt de Sant Cristau a Obeix (1.250), mirador de la Mare de Déu de Fa (1.597), mirador de Campollongo al coll del Triador (2.170), miradors de la roca del Colomer i de l’església a Capdella (uns 1.400 tots dos), mirador de l’estany Gento (2.200) i mirador de Colomina (2.395).

Aquest últim i el de Campollongo són els d’accés més difícil, perquè no hi arriba cap carretera. Tampoc al de l’estany Gento, fins on cal pujar trescant o amb el telefèric.

El més avinent és el de l’església de Capdella (a la foto), vora el bonic temple romànic de Sant Vicenç, des d’on s’obté una extensa visió frontal de la part alta de la vall, entre la serra dels Altars a llevant i el serrat d’Escobets, el coll del Portell i la collada Gran a ponent, el nucli de la Central en primer terme i el d’Espui en un replà, la roca de Migdia tancant pel sud la reclosa clotada i la serra de Peracalç al fons.

Riu al Menjador

Hotel Vall Fosca Ctra. L-503, Molinos, 973 663 024

Al nucli de Molinos, vora l’L-503, l’hotel Vall Fosca des tres estrelles, renovades habitacions, jardí i piscina, és una base cèntrica i còmoda per recórrer la zona. Canviada enguany la direcció del negoci, al seu alegre menjador amb finestrals oberts per un costat al Flamisell i per l’altre al barranc de les Espones, amb espectacular cascada allí mateix, a més de quadres fluvials, es pot degustar cuina de la bona, tant pallaresa com internacional, en base a un menú de 24 euros, que a part de begudes i cafè inclou plats com mongeta tendra saltada amb pernil, risotto amb formatge i crema de safrà, fricandó amb carreretes, hamburguesa de vedella, conill a l’allet o suprema de salmó amb espàrrecs.

Hotel Vall Fosca.

Hotel Vall Fosca.LLUÏSA PLA

tracking