SEGRE

Herba-savina: El poble abandonat del Pallars amb un crim sense resoldre i un encant que perdura en el temps

Descobreix la història i la bellesa natural d'aquest indret del Pallars Jussà, un testimoni silenciós del passat rural català. Un crim sense resoldre a mitjans del segle passat va posar el poble al mapa. 

Herba-savina: A l'esquerra l'estat actual (foto J. Teixidó), a la dreta foto del 1967 de Jordi Mir, acolorida mitjançant intel·ligència artificial

Herba-savina: A l'esquerra l'estat actual (foto J. Teixidó), a la dreta foto del 1967 de Jordi Mir, acolorida mitjançant intel·ligència artificial

Lleida

Creat:

Actualitzat:

Al cor de les muntanyes del Pallars Jussà, envoltat per un paisatge a mig camí entre un conte màgic i una paisatge marcià, hi trobem Herba-savina, un poble abandonat que ha aconseguit mantenir intacte el seu encant atemporal. Situat al municipi de Conca de Dalt, a 1.020 metres d'altitud, aquest nucli s'alça entre la serra de Boumort i la serra de Carreu, oferint unes vistes espectaculars dels massissos i les valls que l'abracen.

Però Herba-savina és molt més que un simple llogaret deshabitat; és un testimoni silenciós de la història i la cultura del Pallars Jussà. Les primeres referències documentals d'aquest indret es remunten als anys 1055 i 1098, quan apareix en convenis entre els comtes pallaresos Ramon IV i Valença. Durant segles, Herba-savina va formar part dels dominis del marquès de Pallars i, fins al 1831, estava sota la jurisdicció dels ducs de Cardona i vescomtes de Vilamur.

En el seu moment de màxima esplendor, el poble va arribar a comptar amb 61 habitants i una desena de cases d'un sol pis. L'església de Sant Miquel, avui en ruïnes, era sufragània de Santa Maria de Pessonada i encara conserva restes que ens transporten a un passat llunyà. Tanmateix, com tants altres pobles de muntanya, el despoblament progressiu durant els segles XIX i XX va condemnar Herba-savina a un abandó definitiu que es va consumar a principis de la dècada dels anys 80 del segle passat. 

Un escenari que inspira la literatura

Però l'encant d'Herba-savina no es limita a la seva història. Aquest indret ha servit com a referència geogràfica i paisatgística per a la novel·la "Dos taüts negres i dos de blancs" de Pep Coll, escriptor originari de la veïna Pessonada. El llibre reflecteix amb detall la duresa i sordidesa de la vida rural, l'aïllament dels pobles de muntanya i el pes de les tradicions, convertint Herba-savina en un mirall literari de la realitat del Pirineu. 

El llibre explica el crim sense resoldre d'una família de pagesos d'aquesta vall. Un matrimoni i les seves dues filles van ser assassinades l'any 1943. Encara que s'intueixin els culpables, mai van ser condemnats per aquests fets, que van començar per velles disputes i per un tros de terra. 

Coll explicava recentment que amb l'arribada de la modernitat Herba-Savina va anar perdent població, fins quedar abandonat. "Quan va arribar la llum, els habitants d'Herba-Savina van poder veure el miserables que eren, i amb l'arribada dels camins amples van poder marxar del poble". 

La família assassinada, per cert, està enterrada al cementiri d'Herba- Savina, poble on només hi queden els murs de les parets, convertides en guies per a les arrels que les engullen. 

L'entrada de l'antiga església, plena d'arrels profundes

L'entrada de l'antiga església, plena d'arrels profundesJOAN TEIXIDÓ

Un paradís natural

Avui dia, Herba-savina forma part de la Reserva Nacional de Caça de Boumort i de l'Espai Natural Protegit de la Serra de Boumort, un entorn conegut per la seva biodiversitat i per ser clau en la recuperació del trencalòs, una espècie emblemàtica dels Pirineus. A més, la zona és famosa per l'espectacle de la brama dels cérvols a la tardor, un atractiu que sedueix visitants i naturalistes d'arreu.

El paisatge que envolta el poble és una simfonia de pinasses, rouredes i savines, amb una vegetació arbustiva que ha anat guanyant terreny a mesura que l'activitat humana s'esvaïa. La manca de camps agrícoles i la presència d'una natura gairebé verge fan d'aquest lloc un autèntic paradís per als amants del senderisme i la tranquil·litat.

Els vells carrers d'Herba-savina, plens de pedres

Els vells carrers d'Herba-savina, plens de pedresJOAN TEIXIDÓ

Com arribar a Herba-savina

Si vols descobrir tu mateix l'encant d'Herba-savina, una de les millors maneres de fer-ho és a peu. Hi ha un camí que connecta Pessonada amb el poble abandonat, amb una distància de 4,9 quilòmetres i un temps estimat d'1 hora i 10 minuts. Aquest recorregut et permetrà gaudir de les impressionants vistes de les muntanyes pallareses i del silenci que regna en aquest indret màgic.

Un lloc que val la pena visitar

Així doncs, si busques connectar amb el passat, explorar un paisatge salvatge o seguir les passes dels personatges de Pep Coll, Herba-savina t'està esperant. Prepara les botes de muntanya i deixa't captivar per l'encant d'aquest racó on el temps sembla haver-se aturat. 

Això si, el visitant haurà de tenir cura, ja que és Herba-Savina és un poble abandonat i per tant el risc de caiguda de pedres o esfondraments són reals i elevats. 

Titulars del dia

* camp requerit
Subscriu-te a la newsletter de SEGRE
tracking