Catalunya es gasta 93,9 milions d'euros en la rifa de Reis

El primer premi del sorteig de Reis d'aquest 2024, valorat en 200.000 euros cada dècim, ha estat és el 94974 i ha estat molt repartit arreu de l'Estat. A Catalunya, caigut en diversos municipis catalans com Corbera de Llobregat; on s'han venut unes deu sèries; Barcelona, Porqueres, Mataró, Sabadell, Montgat, Sant Vicenç dels Horts, Anglès, La Jonquera i Corbera d'Ebre. El segon premi, valorat en 75.000 euros cada dècim, ha estat el 89634 i ha caigut íntegrament a Móstoles (Madrid), mentre que el tercer -amb 25.000 euros cada dècim- ha sigut el 94974 i també ha estat molt repartit. A Catalunya, ha tocat a Tàrrega, Montgat, Terrassa i Cornellà de Llobregat. En l'edició d'aquest any del sorteig de Reis s'hauran repartit 770 milions d'euros davant els 700 milions de l'any passat. L'administració número 2 de Corbera de Llobregat ha estat una de les que ha repartit el primer premi, concretament deu sèries valorades amb dos milions d'euros cada una. El seu propietari ha explicat a l'arribada a l'administració que ha venut la pràctica totalitat de les deu sèries i que només n'hi havia quedat un parell de dècimes per expedir. Pel que fa a Barcelona, ha caigut en dues administracions. Una d'elles, situada al carrer Galileu, ha venut una sèrie per finestreta, segons ha detallat un dels seus responsables. Pel que fa a les localitats gironines que també han repartit el primer premi, les administracions número 1 de Porqueres i Anglès han venut un dècim i a la Jonquera també s'ha expedit un dècim. L'administració de La Bruixeta del Trèbol d'Anglès ha repartit un dècim de la Grossa del sorteig de Reis. 

La parella de la propietària, Marc Rosas, ha explicat a l'ACN que estaven "molt contents d'haver pogut repartir almenys un dècim de la Grossa de Reis a una població petita". Rosas estava convençut que "el número guanyador començaria amb nou i així ha estat", relata emocionat. Aquest no és el primer cop que Rosas reparteix sort. El 2019, quan amb la seva mare portaven l'administració El Trèbol de Ripoll (Ripollès), ja van portar a la població 17 MEUR amb el tercer premi de la loteria de Nadal. Una sort que es va repetir el 2020, amb 7,5 MEUR més des de la mateixa administració. "Ara hem portat la sort a Anglès", assegura. 

Montgat reparteix part del primer i del tercer premi 

Un dels punts de venda que ha repartit més sort en el sorteig de Reis d'aquest dissabte és l'administració número 1 de Montgat, situada al mercat de la localitat i que ha venut part del 94974 i part del tercer premi, dotat amb 25.000 euros el dècim, que ha estat per al 57033. Per ara, però,- no s'ha pogut determinar quantes sèries o quants dècims ha repartit de cadascun d'ells. A Terrassa, el tercer premi també s'ha venut en dos punts de la ciutat, un dels quals situat al carrer Antoninus Pius, tot i que els seus responsables han comentat que la loteria es ven a través de terminal i tampoc han pogut precisar quants dècimes o sèries han repartit. Per la seva banda, a l'administració número 1 de Tàrrega i l'administració número 6 de Cornellà de Llobregat han venut una sèrie cadascuna del tercer premi, en aquest darrer cas íntegrament per finestreta. 

Catalunya es gasta 93,9 milions d'euros en la rifa de Reis 

En l'edició d'aquest any del sorteig de Reis, Catalunya ha incrementat la seva despesa total en la rifa en un 4,51%, fins als 93,9 milions d'euros, segons dades de Loteries i Apostes de l'Estat. La despesa per habitant s'ha situat en els 12,24 euros davant els 11,54 euros del 2023. Per demarcacions, a la de Barcelona els ciutadans han apostat 66,9 milions d'euros, un 4,10% més que al 2023 i una despesa d'11,86 euros per habitant. A les comarques de Girona, la despesa ha estat de 8,8 milions d'euros (+11,62% ) i 11,43 euros per persona de mitjana, mentre que a la demarcació de Lleida la despesa total s'ha enfilat un 0,75%, fins als 9,36 milions d'euros. En total, són 21,44 euros per habitant, força superior a la mitjana catalana, per l'efecte de l'administració La Bruixa d'Or de Sort. Per últim, a les comarques de Tarragona, s'han venut bitllets per valor de 8,8 euros, un 5,12% més que l'any passat i una mitjana per habitant de 10,71 euros, segons Loteries i Apostes de l'Estat. La despesa per persona a Catalunya ha sigut de les més baixes de l'Estat i per sota a mitjana espanyola, que ha quedat fixada en 12,24 euros. Algunes de les comunitats que més han gastat per habitant han sigut Astúries amb 28,64 euros, Castella-Lleó (27,92 euros), La Rioja (23,98 euros) o el País Valencià (23,60 euros). Entre d'altres, a la Comunitat de Madrid, la mitjana se situa en 16,61 euros, a Andalusia en els 14,36 euros, a Galícia en els 19,68 euros i a les Illes Balears en els 10,04 euros. En xifres absolutes, Andalusia és la comunitat que més ha gastat en aquesta rifa, amb 122,3 milions d'euros; seguida del País Valencià (119,7 milions d'euros) i la Comunitat de Madrid (112,4 milions d'euros). Al conjunt de l'Estat, la despesa total s'ha elevat fins als 836,4 milions (+5,45%), En total, a Catalunya s'havien consignat 502.836 bitllets per valor de 100,5 milions d'euros. En concret, 72,3 milions d'euros a la demarcació de Barcelona (12,64 euros per habitant); 8,9 milions d'euros a la de Girona (11,31 euros per habitant); 10,3 milions d'euros a les comarques de Lleida (23,48 euros per habitant) i 8,8 milions d'euros a la de Tarragona (10,61 euros).

21,5 milions d'euros per a Hisenda 

Aquesta setmana, el sindicat de tècnics d'Hisenda (Gestha) ha avançat que preveu que l'Estat ingressi 21,5 milions d'euros amb el sorteig, sempre que no quedi cap dels grans premis sense repartir. Es tracta de gairebé dos milions més que l'any passat perquè enguany s'han posat a la venda cinc sèries més. En concret, el primer premi, de 200.000 euros bruts, haurà de pagar 32.000 euros en impostos; i el segon, de 75.000 euros bruts, fins a 7.000 euros. En canvi, el tercer premi de la rifa de Reis, dotat amb 25.000 euros, no haurà de tributar.