L’Arrel de la Toxicitat a les Xarxes Socials: El Factor Humà
Un estudi revela que la conducta tòxica persisteix en línia independentment de la plataforma, desafiant les creences populars sobre el seu origen i efecte en la participació
Karl-Josef Hildenbrand/dpa - Arxiu|Arxivament
Els éssers humans, no les plataformes ni els algoritmes, són els principals responsables de la toxicitat a les xarxes socials, segons un estudi recent publicat a la revista 'Nature'. Aquest estudi, que va abastar tres dècades i va analitzar més de 500 milions de missatges a vuit plataformes diferents, revela que la conducta tòxica en línia està arrelada en la naturalesa humana i no és un fenomen exclusiu de l’era de les xarxes socials.
Els investigadors, liderats per Walter Quattrociocchi de la Universitat de La Sapienza (Roma), van trobar que la toxicitat persisteix al llarg del temps i no està lligada específicament a cap plataforma en particular. Van definir toxicitat com a comentaris grollers, irrespectuosos o irracionals que podrien descoratjar la participació en una discussió.
Un descobriment sorprenent va ser que la toxicitat no dissuadeix els usuaris de participar en les xarxes socials. Això es deu que, en no poder detectar gestos o tons de veu en línia, els usuaris no perceben la toxicitat de la mateixa manera que en les interaccions cara a cara. Per tant, la presència de toxicitat no afecta significativament la participació en les discussions.
A més, l’estudi suggereix que la polarització i la diversitat d’opinions poden contribuir més a les discussions hostils en línia que la pròpia toxicitat. Els usuaris tendeixen a enfrontar-se i faltar al respecte a aquells amb opinions polítiques oposades, la qual cosa prolonga les discussions de manera més significativa que els comentaris grollers.
Aquestes troballes tenen implicacions importants per a la moderació de contingut a les plataformes de xarxes socials. Els investigadors proposen que els sistemes de moderació podrien dissenyar-se de manera que fomentin debats saludables sense caure en la toxicitat, sent sensibles a les complexitats del comportament humà en línia.
Encara que l’estudi destaca que certa toxicitat en línia és inevitable a causa de la naturalesa humana, subratlla la importància de l’educació mediàtica per reduir la seua incidència. Segons Quattrociocchi, augmentar la consciència sobre el comportament en línia és fonamental per abordar el problema de la toxicitat a les xarxes socials.
