Les sentències en format de lectura fàcil, cap a una Justícia sense barreres a Catalunya

Si la lectura d’una sentència pot ser’s feta costerut per a qualsevol llec en dret, per a les persones grans o amb una discapacitat intel·lectual la tirallonga de tecnicismes pot convertir-se en un obstacle infranquejable que la Generalitat vol eliminar amb un servei que adapta les resolucions a un format accessible.

Frases curtes, pictogrames i paràgrafs breus justificats a l’esquerra ajuden a no perdre’s en el salt de línia, transformant la resolució judicial -providència, interlocutòria o sentència- en "un text que no llança per enrere", compte a EFE Laia Vidal, una de les encarregades de fer l’adaptació en la Asociación Lectura Fácil, entitat del tercer sector adjudicatària del contracte.

Segons la seua codirectora, Elisabet Serra, el seu lèxic senzill i directe mai no ha de creuar la línia roja de la infantilització i, per no desvirtuar el seu rigor, mantenen expressions pròpies del món jurídic i administratiu, com a "sobreseïment" o "recórrer", agregant anotacions als marges per aclarir el seu significat.

"Defensem que el vocabulari en lectura fàcil ha de ser adult, ha de ser digne. No hem de banalitzar mai els textos que estem adaptant, ens dirigim a persones adultes i, per tant, hem de mantenir aquest to adequat, però no vol dir que les paraules no puguin ser més senzilles o més directes", apunta.

El text final arribarà al seu destinatari en un termini de cinc dies hàbils després de passar la doble validació d’un equip de juristes i un altre d’usuaris de lectura fàcil.

"Estàs perdut quan llegeixes"

Des de 2003, la Asociación Lectura Fácil fa conversions a format accessible en literatura, medicina, documentació bancària o fins i tot del manual per treure’s el carnet de conduir, unes eines que aprofiten les entitats dedicades a la inserció de persones amb discapacitat, com és el cas d’Aura Fundació, ubicada al districte barceloní de Sarrià-Sant Gervasi.

"Normalment són àmbits on ells no accedeixen, sempre són les famílies o les persones de suport i ells ja no fan ni l’esforç d’atansar-se", assenyala Carme Llorens, responsable d’Atenció a Famílies en Aura, que subratlla que es tracta d’"informació rellevant en la seua vida", com les decisions judicials que, des de 2021, estableixen les seues mesures de suport (en substitució de les sentències d’incapacitació).

En aquest sentit, una de les participants dels programes d’Aura, Sharon, de 26 anys, admet que no entén algunes de les cartes i documents oficials que li arriben a casa i que acaba recorrent a "buscar per internet".

Mar, per la seua part, també va quedar desconcertada quan va haver de tramitar el seu certificat de discapacitat. "Estàs perdut quan llegeixes, no acabes d’entendre què passa. Sé que és important perquè ve del Govern però no acabo d’entendre'l, em falta alguna cosa", expressa, la jove de 29 anys.

Ara, fulleja uns llibres de lectura fàcil de la biblioteca d’Aura Fundació i celebra amb alleujament que les decisions dels magistrats també puguin tenir aquest format "tan planificat".

"No et trobes el típic d’un llibre amb lletra petita, tot seguit, que et perds quan llegeixes "incideix" amb les sentències, si fan aquestes coses com en els llibres, jo crec que serà molt més fàcil i la gent podrà estar més relaxada".

Al seu costat, Marc, de 26 anys, també convé que "s’agraeix que no hi hagi tants paràgrafs tan llargs".

Cap a una Justícia de les cures

El servei de lectura fàcil del Departament de Justícia de la Generalitat està disponible des de febrer per a resolucions de tribunals catalans i ho poden sol·licitar a través del seu advocat totes aquelles persones amb dificultats lectores transitòries o permanents derivades d’una discapacitat, edat avançada o trastorn de conducta, entre d’altres.

Disposar d’un format accessible de comunicacions judicials, entre altres mesures, com la de la figura del facilitador processal, són drets protegits per la Convenció de Nacions Unides de Nova York, aprovada el 2006; i també pel dret espanyol, tant en la Llei d’Enjudiciament Civil com en legislació civil per al suport a les persones amb discapacitat a l’exercici de la seua capacitat jurídica.

"És un servei que hem d’incardinar dins de la qual cosa coneixem com a Justícia de les cures", respon a EFE la Secretària per a l’Administració de Justícia, Iolanda Aguilar, un format que lluny de contemplar-se com a servei aïllat, "té com a rerefons filosòfic aquesta ètica de la cura", defensa, incloent l’empatia, el suport i l’acompanyament cap a on caminen les polítiques actuals.

Va ser Astúries, el 2016, la pionera a Espanya en adaptar una sentència, un camí que van seguir després altres autonomies, fins el punt que el maig de 2023 aquest format va arribar fins i tot a la Sala Penal del Tribunal Suprem, on els magistrats van demanar el format de lectura fàcil per a dos de les seues resolucions.