Sense límits per caçar Pokémons

El dia que li van ensenyar l’aplicació de Pokémon Go al Josep Romero va pensar que allò era una bajanada. Com el protagonista de qualsevol pel·lícula, al primer acte hi ha una invitació o incitació que d’entrada ha de rebutjar. Romero no va resistir a la segona i sense saber on es posava es va baixar l’aplicació. “Vaig trigar molt temps a descobrir com funcionava i encara ara trobo noves maneres d’aconseguir punts i assolir nous reptes.” No és un joc senzill, és un món que ha superat la febre de les primeres setmanes i ha consolidat una legió de jugadors “que estan connectats i han convertit el Pokémon en una excusa per moure’s de casa, passejar per la pròpia ciutat o descobrir llocs nous amb l’excusa de caçar bitxos”. La majoria de punts on hi ha bèsties i parades específiques estan situats en llocs emblemàtics o amb un cert interès. Com si fos una guia turística, “aprofites per descobrir racons de la ciutat o altres pobles”.

Josep Romero havia fet atletisme i escalada de jove i feia anys que ho havia deixat, des que va aficionar-se al Pokémon “m’he aprimat deu quilos de tants quilòmetres que faig a la setmana”. En menys d’un any el seu mòbil n’ha registrat, a través del GPS, més de 4.000.

“No tinc un pla ni un horari fix, senzillament surto sempre que em va bé; hi ha dies que m’alço a les quatre del matí i em dedico a passejar per la ciutat buscant les pokeparades –en què recullen punts–, gimnasos per entrenar i pokémons per caçar.” L’objectiu del joc és anar caçant bestioles, que anem localitzant a mesura que ens movem físicament pel món. “N’hi ha arreu del planeta i hi ha pokémons que només es poden aconseguir en continents o països concrets; hi ha gent que els té perquè ha viatjat i d’altres que els aconsegueixen perquè pirategen el joc amb una aplicació que l’enganya i li fa creure que som a Tòquio o San Francisco.”

El seu objectiu real és preparar-se per fer el Camí de Sant Jaume des de Lleida fins a Finisterre, “són més de mil quilòmetres i necessito entrenament”. De moment, el més tangible són els milers de pokémons caçats i el reconeixement de ser el primer lleidatà que assoleix el nivell 40. “Els creadors del joc diuen que en els propers mesos potser amplien els nivells fins als 50, ara com ara no es pot anar més enllà del que jo he assolit; encara que ja no sóc l’únic lleidatà perquè hi ha un altre xicot que també el té.”

Romero no és pas l’únic que segueix el joc després que els mitjans en fessin molt de ressò quan es va posar de moda. Hi juga gent de totes les edats i condicions socials sense distincions, els quals es mouen cada dia per la passió dels pokémons i descobrir nous racons de Lleida o la resta del món.