Sense aturador

La Núria Martínez té 20 anys i va obrir-se el perfil d’Instagram el 2012 perquè era una cosa que feia la gent de la seua edat. “Recordo que vaig ser l’última de les meues amigues a fer-me’l i, en un primer moment, vaig començar a penjar-hi les típiques selfies que molta gent es fa quan va a una festa.” A poc a poc, va voler anar més enllà, i “vaig començar a fixar-me en la manera com enfocava i enquadrava les imatges que feia”. S’estava despertant una vocació fotogràfica i reconeix que no es va poder començar a desenvolupar fins que els seus pares li van regalar una càmera perquè veien “que tenia interès en el món de la imatge”. Encara que actualment estudia Comunicació Audiovisual a la UdL, Martínez reconeix que “tot el meu aprenentatge ha estat molt autodidacte, perquè no he fet mai cap curset de fotografia”.

El camí ha estat progressiu, intensiu i imparable: en menys de cinc anys, suma més de cent mil seguidors, una xifra que està a l’abast de molt poca gent, ja que suposa una mitjana de més de 2.200 seguidors nous cada mes, una suma de més de 100 per cada foto nova. “Arribar als 6.000 seguidors va ser relativament fàcil; a partir d’aquí, és gràcies a fer cròniques d’esdeveniments, com la passarel·la de moda Gaudí, o concerts, com el de Shawn Mendes, que vas guanyant seguidors, i és una roda que, de sobte, va creixent sola.”

Tot i aquest sorprenent èxit a les xarxes, treu ferro a la quantitat i se centra en la qualitat: “Procuro respondre tots els comentaris que fan a les meues fotos, mirar els perfils de la gent que s’interessa pels peus treballs i buscar la interacció amb la gent. No vull atabalar els meus seguidors, per això intento penjar una foto cada dos dies i ser molt curosa amb les imatges.”

Sobretot, són retrats i instantànies relacionades amb la música i amb els viatges, les seues grans passions. “Estic estudiant Comunicació Audiovisual a la UdL i als estius viatjo als Estats Units per fer fotos en un campus d’art i música, l’URG Crane Lake Camp.”