Josep Maria Ganyet: “Amb les xarxes tenim molt poder i un gran poder comporta una gran responsabilitat”

El primer contacte d’aquest enginyer informàtic i expert en món digital amb els ordinadors va ser a l’institut de Tàrrega, amb un aparell que tenia 1 Kb de memòria. Poc es podia esperar aleshores Josep Maria Ganyet que un dia ell formaria part de l’univers digital, dissenyaria pàgines web i portaria a la butxaca un telèfon que, en realitat, és un potent ordinador des del qual va fer una piulada que ja és història: “Keep calm and speak Catalan.”

Internet ha canviat les nostres vides. Per a bé?

Sens dubte. Internet ha democratitzat la cultura, per exemple. La Viquipèdia, que és el corpus de saber més gran que ha fet l’home, ocupa només 8 Gb i és a l’abast de tothom. O el projecte Guttemberg, que et permet descarregar gratuïtament tots els clàssics lliures de drets d’autor. És un canvi grandiós. Llegir i escriure ja no és patrimoni de nobles i reis. Tothom pot editar un blog i adreçar-se al món. Si té ressò ja només dependrà d’ell, de si és interessant el que diu.

Les xarxes socials ens han restat privacitat?

La privacitat és un invent de la societat postindustrial urbana. Als pobles petits tota la vida s’ha sabut qui es jugava la casa a les cartes i qui feia tard a la nit. Això també és una xarxa social. Facebook, simplement, ho ha digitalitzat. També s’ha canviat el concepte d’intimitat per extimitat. Hem vist notícies de l’estil de “perd la feina per una foto borratxo al Facebook”, però d’aquí a vint anys el director que t’ha de contractar també tindrà fotos d’aquest tipus. De la mateixa manera que ara els joves no es vesteixen per anar a una festa, sinó per a la posteritat. Saben que les fotos que es faran no les veuran unes desenes d’amics i familiars, sinó milers de persones. Tot i amb això, tu pots triar el grau d’extimitat que vols mostrar. Jo no penjo fotos del meu fill si no és que es veu petitet enmig d’un camp de blat. La intimitat no me l’ha de garantir Facebook ni Twitter, perquè això són empreses que volen fer diners. Punt. I sé que vendran les meves dades. Com Gmail. Pensa que quan algú et dóna un servei gratuït és que el producte ets tu. I jo ja hi estic d’acord, perquè els serveis que m’ofereixen em donen prou satisfaccions. Ara bé, no dono totes les dades. És una qüestió d’educació. Com li va dir l’oncle Ben a Spiderman “un gran poder comporta una gran responsabilitat”. Ara tenim molt poder. I els mecanismes de control no estan ni estaran al telèfon, ni a la plataforma que utilitzem, sinó al nostre cap.

I el futur encara ens reservarà més sorpreses?

Segur, però no sé quines seran. Ningú va preveure la influència que tindria Twitter en la manera de transmetre notícies. Com ningú hauria pogut predir que arribaria un outsider al mercat dels mòbils i canviaria les regles del joc per sempre amb un telèfon sense teclat en un moment en què Blackberry controlava el mercat. Quan nosaltres érem petits, la tecnologia més avançada que teníem a casa per consumir i produir informació era un telèfon, una ràdio, una tele, i una màquina d’escriure. Ara tots portem un ordinador a la butxaca més potent que el que va portar l’home a la Lluna i el va fer tornar. Treballem amb interfícies gràfiques que es toquen: toquem la informació. I vam començar amb un paper i un boli! Si nosaltres, partint d’un paper i un boli hem vist una meravella com és un iPad o la Wii, imagina on podran arribar els nostres fills.

JOSEP MARIA GANYET TWITTER: @ganyet SEGUIDORS: 23.930 BLOG: ganyet.com