IG, portfòlio professional

En menys de 10 anys s’ha passat de la màxima empresarial “si no tens web no existeixes” (el mateix que es deia abans d’internet referint-se a sortir a la televisió) a “si no ets a Instagram no et coneixen”. Està clar que es refereix a un target de públic i client molt concret, que es mou en una franja d’edat d’entre 15 i 45 anys, aproximadament, però és així per a moltes marques i professionals que han mudat les seves maneres de promocionar-se. En alguns casos, sobretot quan parlem de joves i nous artistes com ara el fotògraf Aitor Carrera, naixen marques que centren la seva difusió en la galeria del seu perfil d’Instagram i prescindeixen del web. “El meu portfòlio és el meu IG. De fet, aquesta xarxa social és on jo em venc, on dirigeixo els qui em pregunten com treballo i quin producte puc oferir”, explica l’Aitor, un aragonès de Vensilló establert a Lleida, on estudia un grau superior d’il·luminació a la Caparrella. Allí és on va descobrir que la fotografia podia ser més interessant i difícil del que es pensava, quan creia que el que l’apassionava era el vídeo. Al setembre de 2016 va decidir experimentar amb la llum i la foto, “és una via d’expressió més ràpida que el vídeo. Per a mi, la fotografia és això, una manera de transmetre i fer sentir emocions”. Així, l’homogeneïtat del feed de la seva galeria són les persones, joves que expressen l’emoció que l’Aitor els demana (i sap a qui demanar què) o que ells mateixos regalen. Molts dels protagonistes de les fotos de l’Aitor són influencers de Lleida, entre els quals es troba la jove @andreadalmauvalls que ja va protagonitzar un 2.0 en aquest dominical. “Quan vaig començar a fer fotos feia retrats als meus amics. Quan em vaig sentir segur entre amics vaig començar a contactar per Instagram amb models de Lleida i influencers i els oferia col·laboracions. En poc temps em van començar a arribar propostes laborals”, ens explica l’Aitor, que reconeix que no s’hauria imaginat fa un any, quan va esborrar les quatre fotos que havia pujat al seu Instagram quan encara no apareixia la paraula “fotògraf” a la seva biografia, que IG arribaria a ser una font d’ingressos.

Les marques que s’atansen a ell demanen la seva essència, que és l’expressió de les persones i la il·luminació que recorda aquell moment d’última hora d’una nit de festa, quan un es debat entre anar a esmorzar o anar directe a casa. En aquest punt de llum s’expressa el treball de l’Aitor. “Al principi feia fotos a canvi de producte, però cada cop menys, perquè unes sabates no em donen de menjar”, diu. La fotografia ha deixat en un segon pla el vídeo i ara per ara el seu dia a dia es divideix en tres parts: matins fent fotos, tardes estudiant i nits editant. Fa quatre sessions per setmana i algunes fora de Lleida. “Sí, em plantejo dedicar-me a la fotografia, perquè veig que no em cansa, que sempre em queden ganes de més i que té moltes possibilitats d’expressió”, reconeix. Arriba un moment, a Instagram, que es produeix un canvi sobtat, potser a partir del 7.000 seguidors (o potser no), en què un deixa de contactar amb perfils per oferir col·laboracions per rebre missatges en els quals t’ofereixen feina. “Com es fa? Ni idea. Jo, simplement, comparteixo el que més m’agrada, la fotografia”.