Els rumors volen

Fa milions d’anys els humans vam desenvolupar la capacitat per memoritzar dades i per imaginar situacions, així com la necessitat de compartir-ho amb els nostres contemporanis. Des d’aleshores, explicar al veí de la dreta el que ens dit el de l’esquerra i posar-hi una mica de la nostra collita forma part de les relacions socials des de temps incalculables. Els rumors han evolucionat amb nosaltres i, sobretot aquests dies, tothom té un amic mosso que li passa informació confidencial de primera mà. Les qüestions polítiques i amoroses són les més populars i la premsa rosa va guanyar molts diners construint un imaginari col·lectiu de rumorologia sentimental.

La situació que es viu a Catalunya ha desplaçat la rumorologia cap a qüestions polítiques i els grups de WhatsApp bullen amb informacions de tota mena. Les xarxes socials van suposar una pèrdua del monopoli per part dels mitjans tradicionals i s’han convertit en el boca-orella del segle XXI. Costa molt resistir-se a no formar part d’una cadena de comunicació basada en la idea de la confiança. Com tots els rumors, una amiga m’ha dit, una persona propera m’ha confirmat, una veïna m’ha explicat o el meu fill té un company de feina que sap de bona font una cosa molt forta.

Pactes polítics secrets, ajudes a immigrants, infiltrats violents a les manifestacions, comptes bancaris a l’estranger de polítics, ferits durant la jornada del referèndum, virus informàtics, comptes corrents on s’han d’ingressar diners per qualsevol causa o ferits que s’han mort dues, sis o deu vegades.

Entre comunicats, cartes, vídeos i fotos també s’ha fet córrer un petit manual gràfic per ajudar a parar la intoxicació informativa que suposen els rumors i com detectar-los: poder comprovar si la informació és fiable a través de canals oficials o mitjans de confiança, no valen parents i amics; preguntar-se si la informació ajuda en alguna cosa o només ens fa sentir una mica importants perquè ens ha arribat una notícia que té un punt de misteriosa i secreta. La sobresaturació d’informació falsa ajuda a crear una realitat paral·lela en la qual es fa molt difícil distingir les certeses de les falsedats i ens ennuvola la capacitat de tenir un criteri propi basat en informació objectiva i fiable.