Guerra (i negoci) dels navegadors!
Google mana, ja ho saben. A tot arreu d’allò que tingui a veure amb Internet, Google hi és, i a més de forma gairebé sempre dominant. Saben que el 60% dels navegadors del món són Google Chrome? No és difícil que, si estan llegint aquest article des de la web del Lectura (SEGRE.com/lectura), ho facin a través del Chrome, navegador que va aparèixer al mercat quan el ja desaparegut Internet Explorer de Microsoft anava a la baixa i Mozilla Firefox estava estancat en xifres del voltant del 25%. Si avui publiquem aquest article és perquè aprofitem el llançament del nou Firefox Quantum. La marca de la guineu de foc s’ha redissenyat completament amb noves funcionalitats, com els retalls intel·ligents de pantalla o la sincronització, amb l’objectiu d’esgarrapar una mica de quota de mercat a Chrome. Fa poc ho va intentar Microsoft Edge, el substitut de l’Explorer, sense gaire sort malgrat ser un bon navegador.
Però com s’entén que els parlem de quota de mercat si mai ningú ha pagat ni un cèntim per aquests navegadors? Com es guanyen la vida? Abans de començar, cal dir-los que és un tema complex i amb diferents punts de vista i models de negoci. Per exemple, Google va llençar Chrome amb l’objectiu de saber més de nosaltres i vendre les nostres dades. Per exemple, si mirem una pàgina de venda de barrets, anem on anem de la xarxa trobarem anuncis de barrets. D’una forma similar operen Safari d’Apple i Edge de Microsoft. A aquestes plataformes els interessa que els usuaris utilitzin els seus navegadors per tal d’incorporar-hi, per dir-ho d’alguna manera, les seves funcions i aplicacions, en definitiva, els seus productes. Això també ho fa Google amb Chrome, quan incorpora aplicacions de forma directa, com el Google Translator o les extensions per afavorir l’ús de Gmail o Drive. Firefox, d’altra banda, és una organització sense ànim de lucre, per la qual cosa el seu objectiu és, a base de codi i un exèrcit de programadors, oferir totes les garanties d’un Internet millor, sense empreses que espiïn les dades ni intentar vendre productes ni serveis.