Sota sospita

Les ofertes espectaculars i els descomptes sucosos activen les connexions neuronals del plaer, de manera que és més fàcil que s’imposi el consumisme compulsiu a la reflexió assossegada sobre si realment necessitem aquell producte. Aquesta és la conclusió a la qual va arribar un equip de l’escola de negocis de Harvard i la Universitat de Stanford publicat per Journal of Marketing Research. D’una manera més expeditiva i lucrativa, qui es dedica a l’estafa a través d’internet ha arribat a la mateixa conclusió: bombardejar amb ofertes increïbles. Segons la Fiscalia General de l’Estat, el 2015 es van registrar més de 22.000 estafes a través d’internet, una xifra que els experts consideren que no representa la realitat perquè hi ha molta gent que no ho denuncia. Saber el cost real d’un producte fabricat al sud-est asiàtic no és fàcil, i de la mateixa manera que les botigues convencionals poden fer liquidacions d’estocs o segones rebaixes amb descomptes que superen el 50%, molta gent intueix que és possible l’oferta que ha trobat per internet. En un furt al carrer el lladre necessita molta perícia per sostreure’ns la cartera o el rellotge, en un robatori ja hi ha l’acte físic d’amenaçar, intimidar o agredir la víctima. En ambdós casos estan físicament al lloc del delicte i s’arrisquen a ser identificats, localitzats i detinguts. Per internet el mercat de les víctimes és mundial i la possibilitat del rastreig molt baixa, així que es tracta d’aconseguir que la gent accepti donar-los les seues dades bancàries per poder-los fer un cobrament il·legal. Abans de fer pagaments en línia per comprar una ganga hem de tenir en compte algunes dades. Desconfiar de les webs que tenen molts productes en ofertes i gran varietat de models i talles: generalment les liquidacions són de models esparsos i en talles escasses. Encara que sigui una botiga en línia, aquesta ha de donar dades fiscals i de contacte que ens permetin ubicar la seu física de l’empresa: si és impossible trobar aquesta dada és molt probable que no sigui fiable. Ús poc correcte de la llengua o la mescla de dues alhora: quan són pàgines creades des països que no són de parla anglesa o hispana és probable que facin servir anglès o castellà de manera indistinta sense criteri i amb faltes gramaticals pròpies de traductors. Si finalment l’oferta pot més que les nostres sospites i els donem les dades perquè ens cobrin la quantitat acordada, per recuperar els diners hem de posar una denúncia davant dels Mossos d’Esquadra i gestionar la devolució a través de la nostra entitat financera.