No tot és bronca a les xarxes

Tradicionalment els inquilins de la Casa Blanca es dirigien als ciutadans a través dels mitjans de comunicació, ja fos en rodes de premsa, entrevistes o missatges televistats. Donald Trump parla directament a través de Twitter i desencadena tempestes d’abast internacional. Les seues piulades generen disputes enceses que es van multiplicant entre trolls partidaris i detractors del líder republicà. Fa només trenta anys ningú no hagués imaginat que això era possible, ni la ciència-ficció més distòpica havia previst un món tan connectat i alhora incomunicat com el que vivim.

Per sort, Twitter és alguna cosa més que un ring virtual en el qual abocar les nostres ires i frustracions. També hi ha lloc per a l’esperança. Els amants del cinema el fan servir per compartir les seues crítiques, per redescobrir velles joies de la gran pantalla i emocionar-nos amb títols que només podrem trobar per internet i gaudir a través de la petita pantalla.

Revistes, blogs i festivals tenen els seus propis perfils, els quals interactuen amb el públic general i amb crítics, actors, directors o guionistes. El món del cinema és molt més ric i divers que la cartellera de les sales més comercials, i internet també ens permet accedir a plataformes que ens mostren un cinema que és impossible de veure a Lleida o a qualsevol poble o ciutat de les comarques de Ponent.

Des de l’Animac fins a la plataforma Netflix, des del director de l’històric programa Cinema 3, Jaume Figueras, al crític del diari SEGRE, Juan Ferrer. En lloc d’omplir-nos el telèfon de baralles verbals estèrils, aquests perfils poden convertir el timeline del nostre Twitter en una enciclopèdia del setè art. No només perquè amb comentaris breus ens facin partícips de les seues impressions sobre aquest o l’altre director, actriu o guionista; sinó perquè ens enllacen amb blogs i webs d’altres crítics o revistes.

Si el seu Twitter és una bogeria al voltant del procés, buscar perfils vinculats al cinema introduirà una nova perspectiva de la realitat al seu timeline. El més preocupant és que potser acaba llegint la crítica d’una pel·lícula futurista que ens mostra un món en el qual vivim atrapats pels likes i això ens converteix en éssers falsos i reprimits. També potser descobreixen que això és un capítol de Black Mirror.