L'enigma de les fotos trobades

El guionista i dibuixant valencià Manuel Bartual va multiplicar de forma vertiginosa els seus seguidors a Twitter l’estiu passat al crear una història de misteri a través d’aquesta xarxa social. L’èxit va ser tal que, a banda del furor que va causar, també es va convertir en una excusa per parlar sobre la narrativa de ficció a través de les xarxes. Una nova literatura que s’adapta als temps que corren, exposaven uns; una farsa volàtil que demostra el caràcter efímer de les xarxes socials, argumentaven els altres.

Altra volta per vacances, ara durant el pont de Setmana Santa, una nova història ha captivat l’atenció de milers d’internautes: la suposada troballa d’un negatiu amb quatre fotografies per part del periodista barceloní Oriol Querol. Segons la història, el periodista passejava per l’Eixample de Barcelona el diumenge de Pasqua i va trobar-se uns negatius. Els va fotografiar a contrallum i els va compartir amb una incògnita: de qui deuen ser? A partir d’aquí milers d’internautes que no desconnecten de les xarxes socials ni per vacances van acceptar el repte: la idea era anar desgranant les dades que facilitaven les imatges.

No van faltar els perspicaços que van sospitar des del primer moment que eren seues, que, senzillament, estava jugant amb una falsa ficció. En aquesta línia d’investigació, una usuària ha buscat fotos de l’autor en altres xarxes socials per demostrar que el nadó s’assembla molt a ell quan era petit. També van aparèixer molts comentaris que, donant per bona la versió original de Querol, li retreien que compartís sense permís unes fotografies familiars i íntimes. No hi falten els que fan un paral·lelisme entre aquest fil i una de les subtrames de la pel·lícula francesa Amélie.

Mentre Bartual creava ell la història i els seguidors n’eren lectors, en el cas de Querol són els mateixos usuaris els que van aportant la informació. A través de la positivació de les quatre imatges (amb explicació del mateix autor per als nascuts en l’era digital), apareixen quatre fotografies d’un nen petit, un home i una dona en escenes domèstiques molt familiars i poc preparades. Per anar tancant el cercle al voltant de les dates en què van ser fetes les fotos, la gent observa les portes, els interruptors que surten de fons, la roba del nadó, la cadireta i les sabates; també n’hi ha qui opina al voltant del pentinat de la mare o el mateix carret de fotos.

La majoria d’usuaris arriben a la conclusió que les originals són fetes entre mitjans dels anys noranta i els primers anys del segle XXI, el que encara no ha quedat clar és si el joc és un muntatge.