Pompeu Fabra i el català 3.0

Pompeu Fabra és el pare de la modernització del català i confluència amb els estàndards gramaticals de les llengües romàniques del segle XX, un fet crucial per a la supervivència del català com a vehicle per a l’ensenyament, la difusió de tot tipus de coneixement i la cohesió social. Posar-hi normes va suposar un avenç en la seua funcionalitat a l’hora de relacionar-nos amb altres cultures a través de les traduccions, per exemple, ja que estandarditzava el sistema i permetia compartir un model efectiu.

Enguany fa 150 anys que va néixer i 100 que va publicar La gramàtica catalana. El passat mes d’agost el govern de la Generalitat va acordar declarar el 2018 l’Any Fabra, i amb motiu d’aquesta efemèride s’estan celebrant congressos, actes i publicacions diverses arreu dels Països Catalans per celebrar-ho. Una de les iniciatives és la creació d’un compte a Twitter per explicar-ne la història i informar puntualment de les diferents accions vinculades a la figura de Fabra.

Per motius molt diversos el català viu sota una pressió i influència constant del castellà i de l’anglès. Les noves tecnologies i les xarxes socials han esdevingut un sistema molt permeable a través del qual s’estenen castellanismes i anglicismes a una velocitat vertiginosa, ja que la connectivitat global deixa en inferioritat de condicions les llengües com la catalana.

Aquesta realitat és el punt de partida de les diferents iniciatives destinades a mantenir vives expressions i paraules catalanes que les modes tendeixen a substituir per d’altres de foranes; així com serveixen per fer més atractiu l’aprenentatge de la gramàtica catalana per al nostre dia a dia. Optimot, el portal de llengua catalana de la Generalitat, cada dia publica petits jocs i reptes sobre l’ús de formes verbals, adverbis o pronoms que, sovint, són motiu de controvèrsia. També aprofiten notícies o esdeveniments per interaccionar amb les usuaris i compartir la riquesa del català respecte qualsevol tema. Si ha plogut molt, no només ofereixen sinònims de xàfec (ram d’aigua a la zona de les Garrigues, exemple) sinó que conviden els internautes a compartir les diferents expressions que sobreviuen als pobles.

Una mica més especialitzat és el perfil vinculat al web esadir.cat, el referent de molts periodistes per saber com s’han d’escriure en català algunes paraules que encara no tenen entrada al diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans, com tot el que fa referència a les xarxes socials: piular, youtuber o blog. Eines dinàmiques perquè el català no perdi el tren de la modernitat.