Jeroen Sangers

El resum de la seua trajectòria vital seria que de la necessitat n’ha fet virtut. Jeroen Sangers és un holandès enamorat i casat amb una lleidatana. Informàtic de professió, es considera un home de tarannà desorganitzat i una mica mandrós, dues característiques que a priori semblen un llast per a l’estil de vida de les societats occidentals. També és un home inquiet i amb iniciativa, així que un dia va decidir posar- hi remei. Fa dotze anys va buscar quines estratègies podia tirar endavant per ser més efectiu amb el seu propi temps.

Va començar amb un blog, fins aleshores es considerava un holandès errant?

Volia abastar més feina de la que podia, també és veritat que sóc d’aquell tipus de persona que mai no sap dir que no, així que se m’acumulaven els compromisos i acabava tenint més projectes i reptes que no temps per fer-los.

La força de voluntat és imprescindible?

Jo donaria més importància a la motivació. Ens hem de preguntar què volem fer i què aconseguirem en fer-ho. Quin és l’objectiu que volem assolir? És establir unes metes, siguin grans o petites, també sabrem quan s’ha d’acabar una tasca, per exemple. Jo prefereixo pensar que nosaltres no et proposem fórmules per organitzar el temps sinó les accions.

Aquesta obsessió per aprofitar el temps és un mal endèmic del món capitalista modern?

És veritat que una part dels nostres clients busquen una major eficiència en termes quantitatius. A vegades ens truquen empreses que volen millorar la rendibilitat i el seu plantejament inicial és aquest. A mi  m’agrada més plantejar-ho des d’un altre punt de vista: ser eficients i fer millor les coses que tenim pendents que no pas parlar de productivitat des d’un punt de vista quantitatiu.

Es tracta de centrar-nos en qüestions qualitatives?

Exacte.

Aquí tenim la sensació que les empreses holandeses tenen una cultura del treball diferent, més moderna, més responsable i democràtica?

A tot arreu hi ha de tot, si bé és cert que a Holanda hi ha més professionals que treballen aquests temes que no pas al conjunt d’Espanya, que té molts més habitants. En tot cas el meu àmbit d’actuació és Catalunya, la resta de l’Estat i llatinoamèrica; si no hi hagués interès a canviar la mentalitat no tindria feina.

Les xarxes socials són un gran invent perquè ens permeten estar connectats amb gent de tot el món, alhora també estan considerades un perill per a la concentració a la feina o amb els estudis.

Són una arma de doble tall. Quan ens connectem hem de saber perquè ho fem. És legítim fer-ho per distreure’ns, senzillament hem de ser-ne conscients i aplicar-nos un temps per esbargir-nos a les xarxes.

Va començar amb el Canasto i ara està mutant cap a Kenso. És un nou projecte per ser més efectiu?

L’experiència m’ha permès constatar que hi ha una sèrie de paràmetres universals. Com que la memòria és finita, per exemple. D’altra banda tothom és diferent i el que potser funciona a una persona no va gens bé a la del costat. La tendència amb Kenso, que comparteixo amb el coach madrileny Enrique Gonzalo, és personalitzar els mètodes per ser més eficients en la gestió de les nostres tasques.