Impressió 3D

Fa uns anys van aparèixer les primeres impressores 3D d’ús convencional a les botigues d’electrònica. Eren, i són encara, elements molt ortopèdics. Són aparells grossos i amb poca utilitat per convertir-se en un aparell preuat i “necessari”, d’ús habitual a les nostres llars. De fet, fins ara, les impressores en 3D només les tenen algunes empreses per fer projectes concrets, com ara empreses d’arquitectura o modelatge de tot tipus.

No obstant aquesta realitat, no dubto que en breu arribi a les nostres cases en un format més àgil i amb productes resultants per al nostre dia a dia i, el que és més important, no només fabricats en plàstic.

D’exemples, en tenim un grapat, i de segur en els propers mesos n’arribaran més. Per posar-ne solament una situació d’exemple, què passa si perdem les claus de casa? Amb una simple aplicació i el suport de l’empresa Bendita Llave podem tenir una còpia de les nostres claus en menys d’una hora, realitzades en impressió 3D i amb material reciclat. De la mateixa manera, als EUA ja s’ha obert la polèmica sobre si és moral, lícit o legal poder imprimir armes casolanes utilitzant impressores 3D. Un jove va construir uns planells que es poden compartir per tal de poder imprimir-se armes –o parts– amb les impressores que cadascú pugui tenir a casa. Com dic, permeten un grapat de coses a les quals ens haurem d’habituar a poc a poc. Construir un joc, fabricar part d’una vestimenta, fabricar carcasses per al nostre mòbil o, fins i tot, i d’això a les terres de Lleida en sabem, construir menjar amb impressió 3D. I qui sap si, en breu, haurà avançat tant que podrem substituir els plats o gots que se’ns trenquin. O construir-nos mobles per a la casa. On seran els límits de la impressió 3D? Què podrà arribar a substituir? Qui editarà els planells amb els quals les impressores hauran de fabricar els objectes? De la mateixa manera, el negoci del futur es basarà a vendre plantilles de planells de construcció per a la impressió en 3D? Des d’aquesta columna els explicaré totes les novetats del sector, quan n’hi hagi.