Inversió col·lectiva

La crisi ha fet aflorar, o ha permès recuperar, estratègies imaginatives per tirar endavant propostes culturals. En el món de la música en directe o el teatre ja no és estrany que els artistes cobrin en la fórmula de la taquilla inversa: el públic paga després de veure l’espectacle i posa el preu que considera just pel que ha gaudit. És una fórmula arriscada, ja que parteix de la bondat, sinceritat i solidaritat dels espectadors, els quals tenen la possibilitat de gaudir d’un xou sense pagar-ne cap preu a canvi.

El micromecenatge és un sistema que funciona absolutament a l’inrevés: el públic aposta per un projecte i paga perquè aquest pugui veure la llum. En principi aposta per creadors que li inspiren confiança i considera que val la pena donar-li un cop de mà, per això hi posa diners i ajuda a finançar-lo. Participar en el micromecenatge des d’una plataforma virtual com Verkami o Totsuma no ens converteix en inversors, senzillament ens comprometem a pagar un producte per avançat. Pot ser la gravació d’un disc, l’edició d’un llibre, la producció d’un documental o un espectacle. A canvi, rebrem un exemplar, una entrada, una invitació a l’estrena o una còpia.

Generalment en cada projecte hi ha diferents nivells de col·laboració, des d’aconseguir només el llibre si fem l’aportació més senzilla fins a un concert particular a casa en els projectes de discos més esbojarrats. La majoria també proposen còpies signades i limitades, agraïments als crèdits o regals com pòsters o samarretes exclusives. Una bona manera de tirar endavant els propis somnis.