'Podcasts' d'àudio
Fa uns mesos vaig parlar d’una aplicació anomenada Storytel que volia implementar el model de negoci de Netflix i Spotify, és a dir, el de les subscripcions mensuals per a continguts, als llibres i relats parlats. És un sistema en què els usuaris poden escoltar un llibre, relatat per una veu, en lloc de llegir-lo. Si bé això no és nou, ja que les ficcions radiofòniques han existits des de temps immemorials, com la famosa Guerra dels mons d’Orwell narrada l’any 1938 i que va causar el pànic a les ciutats de Nova York i Nova Jersey, sí que és un model que està més de moda que mai.
I no només les ficcions parlades. Qui sigui seguidor de youtubers sabrà que en un percentatge molt elevat d’aquests vídeos la imatge no té cap mena de sentit. És a dir, el que passa en un vídeo de Youtube ho podríem seguir sense mirar la pantalla. Plataformes com iVoox, basades en podcasts publicats per programes de ràdio, televisió o amateurs, és una bona manera per endinsar-se en aquest món de l’àudio pur. Sense imatge que ens distregui i que ens permeti fer altres coses mentre els escoltem. Eines com iVoox són aptes per a qui cregui que amb la seva veu pot comunicar sense necessitar l’ús de la imatge. Però alerta, fins avui els podcast d’àudio els fan pràcticament en la seva totalitat persones, amb els canvis de to, emoció i modulació que requereix cada frase del text. Podria passar que en un futur no gaire llunyà els humans no hi intervinguessin? En l’actualitat ja hi ha mostres de robots que, utilitzant una intel·ligència artificial a l’alça, poden mantenir converses entre ells sense cap ajuda externa, aprenent sobre la marxa paraules i estats d’ànim. Els recomano l’experiment de Creative Machines LAB de la Universitat de Columbia que trobaran a Youtube.
I hi afegeixo. En un futur proper segurament tindrem programes radiofònics narrats en la seva totalitat per robots que interactuaran entre ells amb una ideologia marcada i pautada segons programació prèvia. Qui sap si, llavors, tindrem les tertúlies més plurals que hagin existit mai. I no falta gaire, creguin-me.