Poesia en línia

No hi ha consens sobre la capacitat d’aquesta onada de poetes en línia de crear escola o ser prou solvents per deixar pòsit en la literatura contemporània. Avaluar la força de la poesia present amb relació al seu pes en el futur no és una empresa fàcil, i negar que personatges com Marwan, Rupi Kaur, Defreds o Irene X tenen una capacitat d’arribar a milers de joves per acostar-los la seua poesia seria absurd. La poesia sempre ha gaudit d’un prestigi social que no s’ha traslladat mai amb una quantitat de lectors considerable. Entre marginal i elitista, la poesia ha estat sempre una literatura exigent i ruïnosa. Instagram és un espai de trobada i altaveu per a noves generacions d’autors i autores que, estèticament afilerades amb les noves generacions –tatuatges, pírcings, shorts, escots i postures pseudoeròtiques i postionquis– han trobat en la poesia breu una manera d’expressar-se, un nínxol de mercat. Segurament les velles i noves guàrdies de la poesia, sigui clàssica o contemporània reclosa en departaments universitaris i bars de la mala mort, es posin les mans al cap amb alguns dels poemes que tenen més èxit a les xarxes. Les editorials no tenen tants prejudicis i algunes d’importants, com Espasa o Planeta, han apostat per editar autors que han començat la seua carrera a base de likes i followers. Amb un llenguatge proper i directe, que alguns titllarien de pobre i vulgar, aconsegueixen vendre llibres de poesia a nous lectors. Sobreviuran al pas del temps?