El porno també és cosa de dones

Quim Monzó va pronosticar als anys vuitanta que el català seria una llengua d’ús normalitzat quan es fes porno en català. Des que Conrad Son va rodar Excursionistes calentes han passat més de vint anys i la situació del català continua en estat de setge. Utilitzar la indústria pornogràfica com a termòmetre social és perillós, no per això cal desistir en el camí per aconseguir una filmografia sexual d’acord amb els temps que corren. Si més no, dels temps reivindicatius que sembla que corren.

És a bastament conegut que la sexualitat en una societat patriarcal gira al voltant de l’orgasme masculí, i la producció de material audiovisual per al gaudi dels homes converteix les dones en objectes que només es mouen, vesteixen i actuen en funció de les fantasies sexuals masculines. Ningú no en parla, ningú no en consumeix, ningú no en sap res: però Playboy i Hustler van ser imperis en els quioscos occidentals durant la segona meitat del segle XX i els portals amb contingut pornogràfic mouen milers de milions d’euros cada any. Milions de vídeos i fotografies pensades per substituir la imaginació dels homes i que, alhora, construeix un imaginari absolutament distorsionat respecte a la vida real. Entre el despertar dels instints sexuals i l’accés als plaers compartits acostuma a passar un temps. La pornografia crea estereotips, gustos i expectatives: “si el sexe sempre es representa d’aquesta manera, deu ser perquè és d’aquesta manera”. Avui dia hi accedeixen tant els nois com les noies a través d’ordinadors, tauletes i mòbils; i a falta de nous referents tots creixen amb una idea absolutament esbiaixada del sexe. Aquesta és la lògica que defensa la directora de porno Erika Lust, la qual reivindica la necessitat de crear produccions més respectuoses, que no menys dures, que puguin entrar en el mercat i difondre’s amb normalitat. No estem parlant de cinema eròtic i escenes ensucrades: denunciar el porno tradicional per masclista no vol dir que les dones no s’excitin amb escenes de sexe explícit, sinó que tampoc cal que vagin sempre vestides segons els estereotips de feminitat que ha construït el masclisme més ranci. Lust tampoc espera que el seu porno sigui només per al públic femení, el nou corrent reclama també una indústria respectuosa darrere la càmera, al marge de les obscures relacions laborals que tradicionalment s’hi han donat. Pàgines amb contingut amateur compartit lliurement pels protagonistes, pel·lícules inspirades en fantasies de públic real o peces que mesclen sexe explícit i vídeo experimental. Un nou porno s’obre camí per trencar tabús i estereotips.