La tecnologia ens fa més impacients: Detecten que el retard en l'streaming provoca ansietat

Una de cada tres llars espanyoles amb accés a internet està subscrita, com a mínim, a una de les diferents plataformes audiovisuals de pagament en reproducció en línia (streaming), segons indica un informe de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC). El negoci de la reproducció en línia ha augmentat en menys d'una dècada en audiències, produccions i serveis; als Estats Units, capdavanters en aquest tipus de plataformes, ja hi ha més de cent serveis diferents de video on demand (VoD). «Entreteniment i tecnologia estan a la mercè d'aquests nous agents i tot això ha contribuït a popularitzar un model de consum audiovisual immediat, assequible i a demanda», afirma Elena Neira, professora de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC i autora –al costat de la professora Judith Clarés, dels mateixos estudis– del llibre La revolución over the top. Del vídeo bajo demanda (VOD) a la televisión por internet, d'Editorial UOC.

«Aquest tipus de plataformes ha imposat dos grans canvis», afirma Elena Neira. «Un: aposten pel consum instantani i sense espera». La retenció dels usuaris se sustenta en l'ús actiu que fan del servei, no per l'anticipació d'una estrena o d'un llançament com fan les grans cadenes clàssiques. «El segon es basa en el canvi de paradigma, passem de pagar per posseir a pagar per accedir. Ja no és necessari tenir la propietat del bé físic o descarregar l'arxiu digital per a poder gaudir-ne; així, els elements del model de l'escassetat (propietat, valor del format i temps) deixen de ser útils per a imposar un preu més alt», afirma Neira. S'exemplifica en el fet que les plataformes audiovisuals estrenen de cop tots els capítols d'una nova temporada; en la disponibilitat en les plataformes musicals per a accedir a nous àlbums, o en com en les plataformes de subscripció de llibres (com Kindle Unlimited) es poden llegir títols recentment publicats. Segons Netflix, al món hi ha 8,4 milions de persones que devoren una sèrie el dia de l'estrena d'un sol cop (se’ls coneix com a binge racers); aquesta xifra s'ha multiplicat per vint entre el 2013 i el 2016. «L'usuari té menys paciència a l'espera, és més ansiós i més intolerant als sobrepreus», adverteix Neira.

Usuaris més ansiosos

Quan la tecnologia de la reproducció en línia falla, l'usuari pateix. Les pauses o retards durant una reproducció d'un vídeo en un mòbil augmenten la freqüència cardíaca de mitjana un 38%, així ho revela l'informe Ericsson Mobility Report MWC. «Estem acostumats a obtenir la informació al moment i que la nostra interacció, sobretot en sistemes digitals, sigui sense retard: tenim molt poca tolerància a la demora», afirma Diego Redolar, neurocientífic i professor dels Estudis de Ciències de la Salut de la UOC.

L'estudi mesurava l'activitat cerebral, els moviments oculars i el pols dels usuaris mentre completaven diferents tasques veient vídeos en streaming. «Aquesta és una resposta normal davant una situació que incrementa la resistència del sistema nerviós, l'usuari espera i aquesta espera l'angoixa, el vídeo va lent i això fa que s'activi el sistema nerviós simpàtic i es desencadeni aquest tipus de canvis fisiològics», afirma Redolar. Segons l'estudi, els nivells d'estrès provocats per les pauses en la reproducció s'assimilen a la situació d'estrès que implica veure una pel·lícula de por.

«Quan va començar internet, els mòdems de 56 kB trigaven 2, 3 o 4 minuts a carregar una pàgina web. Això ara és impensable per a qui no és natiu digital i també per a qui sí que ho és. Aquestes generacions més joves estan encara més acostumades a la immediatesa i no sols en la tecnologia, s'han construït sobre la base del “right here, right now” des de petits i per tant tenen nivells menors de tolerància al retard», adverteix Redolar.