Què ha passat amb Huawei?

Ha sigut la gran notícia d’aquestes setmanes: què ha passat perquè Huawei i Google hagin trencat relacions comercials? Miraré de simplificar un tema que, sens dubte, és molt complex perquè hi intervenen molts factors. Comencem: el president dels Estats Units va acusar la marca xinesa Huawei d’espionatge. Tinguin en compte que la privacitat dels usuaris no és la mateixa a tots els països. Per exemple, als EUA un alt tribunal no té poder per accedir a les dades del mòbil d’un acusat, mentre que a la Xina, si el govern ho demana, les empreses han de facilitar, sense avisar la persona interessada, totes les dades que es vulguin analitzar. Així, el sistema de Google, Android, incorpora robots i elements que fan que recullin totes les dades dels usuaris per utilitzar-les comercialment.

Trump acusava Huawei d’incorporar xips per aconseguir aquesta informació. Aquí hem de sumar un altre element important: el proteccionisme nord-americà, que en els darrers anys ha vist com els mòbils d’Apple perden força en favor dels xinesos. També hi ha una altra guerra pel 5G, però em quedo sense espai i ho deixo per a un altre dia. Android, per un assumpte de seguretat nacional, ha bloquejat el seu sistema als telèfons Huawei. Què significarà això per als usuaris? De moment res. Els diré que no notaran cap mena de diferència, almenys a curt termini. Si ho revisem a uns mesos vista, Android no atorgarà actualitzacions del seu sistema operatiu ni de les seves aplicacions principals, que les utilitzen gairebé la totalitat dels usuaris, com Gmail o Youtube, per dir-ne algunes. Huawei s’haurà de conformar a seguir utilitzant una versió d’Android lliure, completament legal, però que no inclou programes franquícia de la marca, com les aplicacions abans esmentades. O, d’altra banda, començar a explotar un sistema operatiu propi, que comportaria una gran dificultat però que, veient el nombre d’usuaris que té, els podria funcionar, sobretot a la Xina. El panorama del futur de la telefonia i internet sembla que tira, amb aquesta guerra freda tecnològica, cap a dos internets: l’occidental i l’oriental.