Per què aquest ordinador costa gairebé 1,5 milions de dòlars?

Un portàtil Samsung NC10 es pot aconseguir a través d’aplicacions de compravenda com Wallapop per setanta euros. De segona mà, és clar. És un ordinador del 2008 i qualsevol pot preveure que ja és una màquina obsoleta.

Aquest de la fotografia, però, és una obra d’art que, finalment, s’ha venut per 1.345.000 dòlars. La peça es titula The persistence of chaos i l’autor és el xinès Guo O Dong, creador contemporani que treballa sobretot amb peces efímeres i art per internet. Què té aquest ordinador en particular que el converteixi en art? Està infectat amb els sis virus informàtics més perillosos i destructius dels últims anys: ILOVEYOU, MyDoom, SoBig, WannaCry, DarkTequila y BlackEnergy. L’ordinador es va subhastar a través del web thepersistenceofchaos.com, i el comprador definitiu s’havia de comprometre a no connectar mai l’ordinador a una xarxa, ni que fos tancada. La compra de virus informàtics és il·legal als Estats Units, així que la persona o entitat que hagi aconseguit l’ordinador ha d’assumir les conseqüències legals de l’acció. Els virus escollits es calcula que han infectat centenars de milers d’ordinadors i han causat danys per més de 85.000 milions de dòlars arreu del món. Dong afirma, en diverses declaracions a webs nord-americans com The Verge, Artnet o Vice, que “la intenció era fer físiques les amenaces abstractes que hi ha al darrere del món digital”. L’artista considera que “d’alguna manera tenim la fantasia que tot allò que és virtual no es real i que tot el que passa dins dels ordinadors no ens afecta, però això no és cert; els virus poden ser armes poderoses que atempten contra xarxes elèctriques o infraestructures públiques i fer molt mal. WannaCry va cancel·lar més de cent mil visites mèdiques a la Gran Bretanya, la prova que un atac virtual té conseqüències físiques sobre les persones”.

De sobte, un vell ordinador es converteix en una bèstia. Sembla inofensiu, és només un ordinador, però alhora podria desencadenar un caos de dimensions imprevisibles. El món virtual sembla asèptic, com si el fet de connectar-nos des de casa ja ens protegís de qualsevol mal exterior. La peça de Dong ens demostra que no és del tot cert. El nostre dia a dia està subordinat a serveis, aplicacions, màquines i xarxes que no ens podem permetre que deixin de funcionar. La nostra dependència va molt més enllà dels arxius que guardem i que porten implícita una càrrega de feina bestial. Dong ens ho adverteix materialitzant el caos en un petit ordinador de deu polzades. La pregunta és: qui l’ha comprat i què en farà?